Interrogant XXL

De l’última Convenció Internacional de Personatges Cibernètics, el Sr. Tinc n'ha tornat desorientat. Durant el seminari de múltiples personalitats postejables va patir una crisi d’identitat 2.0. Ara no recorda qui és, ni la silueta que té el seu ofici; de fet, el Sr. Tinc i la seva biografia pengen d'un interrogant XXL. Seguint el manual bàsic d'incidències, la direcció de la bitàcola pitja el botó vermell de catàstrofes, però la sessió innegociable d'electroxocs i la posterior roda de reconeixement amb la desfilada dels millors escrits, només han fet arronsar d'indiferència al nostre home. Fins que algú s'enrosca la bombeta al cap i decideix fotre el Sr. Tinc escales avall de la memòria. L'objectiu? Que una mica de traumatisme cranio-encefàlic li resitui el caràcter a primera línia de blog.

Clàssic dels sofàs


Hi ha dies que em deixo grenyes i xandall, i m'assec al sofà amb tres dissabtes consecutius al costat. És llavors quan el mascle 100% catòdic que porto a dins s'escarxofa davant la TV en cinc etapes anatòmiques. Primer: badall amb redreçament inclòs de la goma dels calçotets, natja dreta. Acte seguit, estirament de cames i mandra damunt del puf. Comprovat el brillo i el volum de la tele, inflor sobtada de la panxa, qualitat física inherent en qualsevol teleespectador que vulgui acreditar hores infinites de programes i sèries al cul. Del volum abdominal exagerat, al polze televisiu: un dit febrós de zàping que, amb un criteri estrictament compulsiu, prem tots els botonets del mandu. I, per últim, un clàssic dels sofàs: tancament progressiu de parpelles i caiguda lateral (i a càmera lenta) sobre un mar d'snacks varis.

Mantingui’s a l’espera


Amb un buit existencial a l’estómac d’uns 5 cm. de diàmetre, el Sr. Tinc truca al Servei Català d’Atenció Filosòfica perquè l’assessorin, 24 h., (1,7 ct./min.). Si vol canviar el sentit de la vida, premi 1. Per adquirir noves ofertes metafísiques: premi 2. Per reclamacions epistemològiques, premi 3. Per altres qüestions transcendentals: premi #. Si vol ser atès per un dels nostres pensadors telefònics, si us plau, mantingui’s a l’espera (fx Para Elisa en versió CASIO PT1.)

La cara en un Wanted

A trompicons, una bola del Far West rodola per la pantalla de l'ordinador: cap post a la vista en l'amplitud desèrtica del Word. De tant en tant, algun voltor sobrevola en cercles concèntrics el full en blanc. Fa xafogor, i pels marges del text s'hi fan remolins de pols. Una serp de cascavell llisca prop de l'únic element decoratiu que, fins ara, he estat capaç de teclejar d'una tirada: un cactus barril amb els braços punxeguts i enlaire. Amb el barret de cowboy homologat, mocador negre al coll, confesso que seria capaç de desenfundar el plagi i disparar a traïció només per una frase ben girada. Fins i tot encara que m'imprimissin la cara en un WANTED, $2.500 de recompensa, tiratge fins a la humiliació.

Amb efa de feisbuc


El Departament d'I+D del blog ho té clar: el fatalisme 2.0 del Sr. Tinc s'ha de penjar del feisbuc. Amb un PowerPoint de 34 diapositives, silenci i foscor a la sala, si us plau, s’analitza l'efecte viral que tindria l'ideari tincmoltmalcaurista (veure def. DIEC, 2a ed., pàg. 1977, columna dreta de la pantalla) si irrompés en aquesta xarxa social interplanetària. Acabada la projecció, entre fluorescents que parpellegen i aplaudiments anèmics, el Sr. Tinc aixeca l’índex dels peròs i una cella de dubtes. Totes les objeccions li són rebatudes pel mètode escolàstic. I així, amb l’efa de feisbuc de pràctiques, rotllo conductor novell, li descobreixen el seu flamant vehicle virtual, fora llençol: http/www.feisbuc.com/sr.tinc; mentre li fan lliurament del PIN: ****** i ** més, del pdf d'instruccions i de dos copets a l'espatlla.

Pantone original

Del calaix dels dies per estrenar, en trec un sense núvols, sol amable i poca gent. I, sense rumiar-m'ho gaire, l'enganxo a l'agenda. De seguida veig que és un dia favorable a la concòrdia viària: els semàfors queden cromàticament bé amb tothom, cotxes i motos circulen amb silenciador i molts vianants conversen amb subtítols. La ciutat té una acústica ideal per badar. Els carrers s’eixamplen o es contreuen segons el volum i ritme de cames; la pol·lució és de vacances, a la segona residència, i tots els edificis conserven el seu pantone original. La utopia urbana que ens envolta es rubrica quan, cada tres o quatre illes de cases, topem amb un parc de dimensions novaiorqueses: gespa que creix a voluntat, arbres fets a mida de l'ull poètic, i un fil ornitològic a càrrec d’una representació notable de plumífers internacionals.

Fins que plaf!

Hi ha nits que, de cop, vas a petar a 3.500 m. al fons de tu. És quan el cervell s’espera que ronquis ben fort per fotre’t precipici avall de l’inconscient, toca’t les neurones. I és així com caus en forma d'ics per un espai desconegut del teu cos. T'embales, direcció hòstia, i maleeixes no dormir amb paracaigudes. Clar que si poguessis girar-te, veuries com el teu cervell està recolzat en un punt llunyà i cínic del cap i et diu adéu, mocador en mà. Però els teus ulls dues escletxes― només es fixen en posposar com sigui l’aterratge fatídic. Fins que plaf!, i un núvol de pols. El següent pas (reconeixement exhaustiu de l'esquelet a banda) és obrir la Moleskine, punt inventari de patacades, i anotar-hi el dia, l'hora i les contusions de la caiguda nocturna núm. 247, temps utilitzat: 3 min. i 26 seg., aprox.

En versió glu, glu, glu


El dia que el blog naufragui, el Sr. Tinc descarta tirar de salvavides. És més: llogarà el vestit de capità del Titànic (barba postissa inclosa) i no es mourà del puestu de comandament, mans al timó, vista al drama. Al seu darrera, un quintet de corda especialitzat en catàstrofes, desgràcies & altres RIP'S amenitzarà la tragèdia fins l'últim moment. El capità Tinc sap que sentirà gemegar de dolor tota la carcassa del blog, que veurà molts posts saltar per la borda i que l'S.O.S de la ràdio s'ofegarà entre les ones hertzianes. Però ni quan la proa de la bitàcola hagi desaparegut, i al seu voltant tot sigui una sopa de lletres a la deriva, no afluixarà la seva exemplar actitud. Ni tan sols quan l'aigua li segui els genolls, li suqui la cintura o li prengui les mides del coll; ni quan la gorra de capità suri entre el desastre, òrfena d'amo i en versió GLU, GLU, GLU.