Tampoc-tampoc

El meu mestre emocional es jubila. L'edat, que no perdona. M'allarga la targeta d'un professional i m'aconsella que hi truqui, que em despenjaran amb confiança. Somriu, encaixem l'adéu i dues llagrimetes li llisquen galta avall. I mentre enfilo l'acord assolit els honoraris se m'acosten i, a cau d'orella, se sinceren: tampoc-tampoc no era tant bo...

'90

Vaig debutar en l'existència un quinze d'abril de fa uns quants deixem-ho córrer. Era un dia rúfol, corria el '90 i em van fer sortir del banquillu amb el dorsal núm. suplent, tàctica: perdre el temps pel món i caure en fora de joc constant.

Norma 34

Desempolso la norma 34 de quan era petit que diu que, algun dia, respiraré per sota l'aigua, caminaré per l'aire, faré surar els objectes a cop de parpella i voluntat, i la gent xerrarà hisseodafruidirià: una llengua selecta i minoritària, originària del nord-est de la imaginació, que s'aprèn per generació espontània i fa parlar tots els colors.

Amb D.O.

No és cap secret, que el Sr. Tinc quan cau ho fa més enllà de la patacada. Que no és un simple pim, croc i/o pataplaf d'estar per casa. Que parlem d'hòsties amb D.O.: amb una teoria de pes i una estètica que les avala. Un caure a plom i a discreció, amb la mà al front, la figura desmaiant-se i els cinc sentits fora cos i contemplant la trompada amb un no per cap, els braços plegats i les celles arquejades.

Així de SEUR

I m'he finiquitat, així de clar i de SEUR: segell, paquet i bústia; amb destinació les Illes Seychelles, platja paradisíaca núm. 7, tercera palmera a l'esquerra, sisena filera de crancs i a 5 min. de les petxines adossades.

Cafè amb llet

Segons efemèride inventada, avui és el Dia de l'Alliberació Personal. Així, doncs, m'aixeco fent un parell de palmadetes, i un sol radiant se situa al mig de l'humor. Peto els dits, i un exèrcit digilent de còfies m'escombra els problemes. I mentre suco les poques ganes d'esmorzar en la profunditat relativa del cafè amb llet, obro el diari per les pàgs. centrals i llegeixo a tot color la dimissió irrevocable de la mala sort (càrrecs de confiança inclosos.) I en un atac d'originalisme contrastat, torno a emplaçar a l'amable lector/a a l'inici del post: segons efemèride inventblablabla...

Tour

Els dimarts viatjo al sud de la infància, classe A, bitllet d'anada i de tornada, souvenirs opcionals i la nostàlgia com a guia turística indiscutible, ¿Do you speak English?

Desficció

Quan el Sr. Tinc es desficciona, surt del blog via pantalla amb l'estil de l'etílic que es vol desempallegar d'un taxi: que si ara un peu, que si ara el braç. I dret al teclat, s'espolsa els genolls i es cala el barret model Humphrey Bogart; cop d'ull a l'esquerra, es corda la gavardina fins al coll i, direcció la realitat, enfila les tecles QWERTY amb passes de contrastada elegància i el ratolí retallat al fons.