Color filosòfic

Quan em penso a sobre ho faig amb la postura estàndard: els ulls sospitant, l'índex i el polze en forma d'ela recolza-barbeta, la silueta retallada sobre un fons de color filosòfic i anar-hi rumiant.

NGC1512

Multa intergalàctica al cantu: m'avisen que l'estrella 257.943.605.877 i dos números més, que vaig adquirir trinco-trinco per l'ús ociós de somnis còsmics, està mal estacionada això és: en doble fila― a la cantonada entre la Via Làctia i la Galàxia NGC1512, provocant greus retencions al pas de forats negres, nebuloses en hora punta i planetes en direcció Andròmeda.

D'avui no passa

No fotem, Sr. Tinc, no fotem! Busqui tecles d'on no n'hi hagi, extorsioni l'enginy que faci falta i, si molt convé, truqui al telf. d'Inspiració Respon 24 h., ¿digui? (0'31 €/min., IVA inclòs), però d'avui no passa que estampi alguna cosa amb nervi, xixa i condiments 2.0.

Contra el pit

I mentre trec l'emboltori de la nova vida que he adquirit per internet i a un preu de doble clic raonable, la que tinc per casa la de tota la vida, vaja em mira, arraulida, des del racó de la incredulitat, amb cara de xai degollat i l'àlbum de records contra el pit.

Vidres enllà

En una habitació tancada: jo i jo, cara a cara, amb una línia contínua de discrepàncies personals als peus. I al fons d'aquest duel d'alta consciència, la paciència, fumant a l'ampit de la finestra i desenfocant el món, vidres enllà.

Nostalgiquejar

El Sr. Tinc nostalgiqueja tot el sant dia: com qui esternuda sense treva i va clínex en mà, amb les narius vinga mocs amunt, els llagrimalls a ple ritme ―autèntics ulls de gripau, el cervell com un batall de campana mida catedral i cuidadu en remoure gaire la pols dels records que a..., a..., a..., atxís!.

No-lloc

Amb el permís del gremi oficial de geògrafs, a casa i des de mil nou-cents vuitanta estirem les cames per un no-lloc gens concorregut, de cartografia invisible i punts cardinals inversemblants; un bon tall de paisatge que no existeix, on pots passejar per camins que no hi són, trepitjar a voluntat una herba que no creix i contemplar fins a l'extenuació estètica una vista panoràmica de denominació d'origen inventat.

Oh! i plaf!

Imiratuvésperon els dilluns m'agrada obrir la porta del despatx i, oh!, sorprendre'm ben distret, amb la mirada suspesa en la més gran de les musaranyes, els braços en forma d'ics al clatell, les cames estirades a la punta de l'escriptori i el cul fent un que sí caic, que sí no caic, amb dues potes de la cadira, llegeixi-s'hi: a tres pams del terra i a cinc segons i mig i plaf! de la realitat.