Fot-li, Tinc: al molt anònim que borineja el meu correu amb ànsies de polemista ―segons pròpia presentació― li agrairia que obrís el DIEC (2a edició) per la lletra P, pàg.1323, últim adjectiu a la dreta. Llegida la definició que diu ostentar li suggeriria que recapacités les seves incursions mailístiques. Millor, encara: aprofitant que té el diccionari entre mans li regalo un parell d'apunts filològics. a) Els seus comentaris d'alt contingut ofensiu són d'algú que prové de la lletra T, pàg.1644, mot núm.11: primera columna, mà esquerra. b) El seu teclejar rabiós delata un caràcter mal esbandit, molt proper a la I, entre imatjat (adj.) i imberbe (també adj.), pàg. 935. I si amb aquestes apreciacions no es dóna per al·ludit, no tindré cap més remei que engegar-lo a la pàg.1099, concretament al quinzè mot f., pop., paraula multiús que s’empra tant com interj. com loc. adv. o com ins. com. esc. (insult comú i escatològic), és a dir: a la merda.
(Nota per tots els qui no disposin del diccionari citat més amunt: la lletra T oculta la paraula torracollons, i la I, la d'imbècil.)