CODC

Sorprengui’ns, Sr. Tinc: reconegui que la seva primera feina remunerada la va pescar a la borsa de treball del Col·legi Oficial de Desgraciats de Catalunya (CODC), sol·licitud 2137/imprès bilingüe. Infli el post d'orgull i pengi ben alt la seva substitució d'un zero a l'esquerra, sector secundari, possibilitats d’ascens nul·les. Expliqui’ns com en un despatx atrotinat de 9 a 15 h cita prèvia la seva tasca consistia en rebre tot el menyspreu possible d’una plantilla desmotivada. No escatimi detalls en aquella gestió d’insults laborals que només un treballador acreditadament estúpid podia realitzar; ni s’oblidi de subratllar la formació complementària que exigia el seu càrrec ínfim. Ensenyi’ns, Sr. Tinc, els diplomes dels cursos subvencionats amb els quals dissimulava la humitat de les parets desencrostonades de la seva oficina: “Curs a distància en la detecció i contemplació de musaranyes (25 h)”, “Mòdul de correcció postural: cames sobre la taula amb les mans al clatell (20 h)”, “Jornada intensiva de badalls laborals per inútils homologats (35 h)”, i un munt més d'etcèteres emmarcats i extrets del fons ocupacional europeu. Au, va, no es faci més la víctima, Sr. Tinc, i admeti que en aquella època amb despatx propi i incentius a partir de cinc insults al dia (més un 17% de retenció en l’amor propi), la felicitat va trucar-lo més d’una vegada...

10 comentaris:

  1. Si? En aquella època, les trucades a mi em resultaven bastant pesades, la veritat. Segur, Sr. Tinc, que li agradava ser funcionari? Jo no li veig, no li veig...

    ResponElimina
  2. Coi, no se perquè però s'assembla força als meus inicis laborals. El seu nº de col·legiat al CODC te dues xifres com el meu?

    ResponElimina
  3. Hi ha alguna cosa que no em quadra. Una: la mateixa que diu la Vida (comentarista nºu). Si erets millor. Que encara ho fossis, de funcionari, seria un error. No en tens la pinta ni el caràcter.
    Ets d'una altra mena. Pista: de set lletres (la paraula inclou moltes variants, eh?) Au, et toca pensar!
    Fàcil...

    ResponElimina
  4. Srtes. en cap lloc s'és dit la paraula "funcionari". Es pot ser un zero a l'esquerra en molts àmbits i en molts camps, afortunadament, he, he. Vegi'n, si no, l'amic Alyebard: també va estar col·legiat com jo (ei, el meu núm. també té 2 lletres: encara series el que anava darrera meu el dia de la inscripició ; ) La paraula que em suggereix la Srta Mortadel·la l'aniré barrinant. Només 1 cosa: i potser és error meu per no avisar-los: de vegades alguns posts cal llegir-los amb les ulleres d'ironia que donen a l'entrada del blog (retornables!, no fotem!, que valen quartus!)

    ResponElimina
  5. Si, home! Retornables? No siguis garrepa, vols?
    Bé, si no erets funcionari, ens ho ha semblat. Dins la teva ironia(me la conec), hi he llegit encaixonat, el que més s'acosta a ser funcionari. I per un temperament com el teu, no hi encaixes.
    I la paraula: segueix pensant. Nen, si no l'encertes, no sé!... mira que és fàcil, noi.
    L'hauràs d'escriure aquí al davant. Cosa que no crec que t'agradi, d'aquí la teva fugida d'estudi. Sí o sí?
    Sí!

    ResponElimina
  6. la felicitat truca per telèfon de tant en tant. "a cobro revertido", però. li hauré de tornar a donar el meu número: crec que l'ha perdut. ironia de la bona en aquest blog, sí senyor :)

    ResponElimina
  7. Srta. Anna: em passa que quan truca la felicitat sempre comunico :s
    Srta. Paula ; p

    ResponElimina
  8. no doni pistes que perd la gràcia... per cert on cal apuntar-se a aquests cursets? avui quasi em despatxen i igual m'interessa engreixar el burrículum..

    ResponElimina