Cel a doble cara


Tinc un tros de cel fet a doble cara. Quan vull que el sol m'escalfi amb radiació amable, el penjo per la banda diürna, retall d'un blau elèctric vent en el punt just de bufera i hi faig volar les meves il·lusions en forma d'avió de paper. A l'altre dors d’aquesta estratosfera reversible hi ha l'opció nit, amb estrelles i grills a granel; i una lluna sempre en quart creixent estampada al marge superior dret: un mateix cel amb dos decorats per poder somiar despert.

15 comentaris:

  1. Que no manquin els grills a la nit. Així estaràs sempre d'estiu. Què xulo aquest cel teu, m'agrada.

    ResponElimina
  2. Doncs jo en vull una miqueta d'aquest cel a doble cara. Bonica manera de somiar despert.

    Necessita ulleres de sol quan posa la cara del dia?

    A veure si se'ns estarà posant optimista...

    ResponElimina
  3. M'agrada el seu cel a doble cara, senyor Tinc, m'agrada molt.

    Ha pensat en patentar la idea i comercialitzar-la? Jo l'adquiriria (depenent del preu) per a aquests dies indecisos que apareixen de tant en tant.

    ResponElimina
  4. jo també compro si el cel no destenyeix en dies de pluja.

    ResponElimina
  5. és molt rebonic! en quina cara ho va escriure, això? dia, nit?

    ResponElimina
  6. veig que l'alegria estàndard està fent els seus efectes :)

    ResponElimina
  7. Srta. Vida: gràcies, li dedico una estrella!
    Sr. Porquet: faci, faci, serveixi's vostè mateix. Ara: d'aquí a que em posi optimista, parlem-ne! ;-)
    Srta. Xicarandana: li agreixo que li agradi. Miri, si vol li reenvio per mail, el prova i si li fa el pes ja parlariem d'honoraris :-)
    Srta. Camaleó: no destenyeix: paraula!
    Sr. Viatger immòbil: a l'hora balva!
    Srta. Tiquismiquis: Ah!, i gràcies per l'oh!
    Srta. Anna: mmm, no es confongui, l'alegria estàndard ja és amb el seu legítim propietari ;-)

    ResponElimina
  8. Quina joia de cel. Si mai fa la versió 2.0 que puguin canviar les fases de la lluna. És una visió que m'encanta.

    ResponElimina
  9. Sr. Alyebard: la seccio cientifica d'aquest blog ja treballa per poder posar en circulacio la versio que voste demana! :-)

    ResponElimina
  10. Sí, i que el temps s'aturi mentre teixim altres vides paral·leles a les nostres!! :)

    ResponElimina
  11. el blau elèctric enrampa la sang però només al crespuscle :P

    aquesta entrada és positiva i abraça, sr. tinc! :)

    ResponElimina
  12. Sr. Vinz: gràcies per l'enrampada ;-)

    ResponElimina
  13. Ya lo habia leido, y me pareció precioso. Quiero tener esos cielos, me das un trocito de tu celo?, lo llevare siempre encima :-)

    ResponElimina