Doble de mi

Llevar-me pel matí, badall va, i ser un doble de mi: tatxaaan! Tenir els mateixos gestos, el vestuari semblant, la clenxa de sempre, però sense jo. Que algú s'enfundi la meva pell cremallera amunt i salti a la vida d’un servidor amb tots els permisos autobiogràfics compulsats, hola, què tal, et presento la rutina, dos petons i aquí us deixo anar.

8 comentaris:

  1. Collins!!! quin espant el doble de mi, ai! volia dir el doble de vostè Sr. Tinc ;D

    ResponElimina
  2. no passa una cosa semblant en una peli? aquella que un tio es clona i primer li va bé, però després no tan...

    ResponElimina
  3. Mentre el doble no lligui més que servidor, que faci.

    ResponElimina
  4. amb la mevamitat de mi em tindrià ben prou . ( estic mal aprofitat per mi mateix).

    ResponElimina
  5. Que el meu doble pagui factures i corregeixi exàmens, mentre jo em dedico a la dolce vita :)

    ResponElimina
  6. I llavors de tu què en fem? Ja t'ho has pensat?

    ResponElimina
  7. Mmmm, tenir un doble per als mals moments (la feina, a tall d'exemple) mentres em grat la panxa a Cayo Coco... No és un mal pla, no senyor.

    ResponElimina
  8. Srta. Quadern de Mots: ah!, gràcies: espanto només veure'm doble!
    Sr. pons007: doncs no ho sé..., no sóc gens cinèfil, sap?
    Sr. Alyebard: ja sap que doblat o no, vostè va primer en tot ;-)
    Sr. Nansi Kru: ah!, un "corta y pega" casolà... :-)
    Srta. Cantireta: i si el meu doble t'ajuda a corregir exàmens i vostè i jo ens dediquem a l'observació ociosa?
    Sr. Jordi: no re, home!, no re!
    Srta. Xicarandana: pels mals moments i moments socialment irritables, sí!

    ResponElimina