Un, dos, un, dos...

El Sr. Tinc és d’oïda fixa, i no li agrada que li toquin els decibels. Per això, d'haver pogut ser un dels ideòlegs del Big Bang, hagués pastat el món a un volum únic i plausible. I sí, a part del pet còsmic inicial i acústicament molest, les proves de so originals d'origen del Sr. Tìnc, un, dos, un, dos, haguessin buscat que la terra funcionés amb una equalització nítida, sense acoblaments ni estridències, amb l’opció d'endollar-se a un sintetitzador elegant i nen, puja’m els baixos. I, tot plegat, per tal d’aconseguir aquell fregit de ràdio antiga passeu-me un vinil que només tenen les coses amb caràcter, rigor i presència. Au: queda dit.

6 comentaris:

  1. Ja li vaig dir que es comprés el kitnetejadord'audifons per posar a punt el gramòfon...

    ResponElimina
  2. Jo potser li recomanaria aixòs...

    http://www.directoacasa.es/producto.php?id=276

    ResponElimina
  3. Srta. Tiquismiquis: ja, però ja sap que el Sr. Tinc va a l'engròs :-)
    Sr. Jordi: he, he, he. Gràcies!
    Sr. Alyebard: xst!, que parla el poeta! ;-)

    ResponElimina
  4. ves a saber, potser a mesura que aprofundim més en l'origen de l'univers acabem sentit algú que diu "un, dos, tres provant"

    ResponElimina
  5. Sr. pons007: això sempre ho he pensat!

    ResponElimina