D'índex als llavis

I això és un secret d'índex als llavis: tinc un passat que mai no he viscut però que recordo al mil·límetre biogràfic. Una vida en sèpia i plena de tramvies que xerriquen, copaltes enllustrats i gramoles enrogallades; on pel simple art de la història recreativa, i com si fos una catifa urbana, se'm desplega la Rambla als peus i algú m'enrosca una panxa esfèrica d'alta burgesia (amb rellotge de butxaca inclòs), em perfilen un bigoti nietzscheà i, mentre passejo Modernisme avall, del braç m'hi pengen una senyorassa d'ombrel·la desplegada, afectació d'inicis de segle i fermall d'or, brillants i pedruscos varis al pit.

8 comentaris:

  1. Quina endevinalla tan llarga, minyó!.

    ResponElimina
  2. I segur que la passejada acaba al Liceu per escoltar la darrera òpera de moda a Europa

    ResponElimina
  3. No he pogut evitar visualitzar-lo com el Daniel Day Lewis de "L'edat de la innocència": https://www.youtube.com/watch?v=K0bENHsyGPg

    UAU!

    ResponElimina
  4. Sr. Toy folloso: diria que molta endevinalla no és :-)
    Srta. Nika: doncs sí, al "palcu", tu!
    Srta. Xicarandana: li agraeixo la visualització! ;-)

    ResponElimina
  5. Això em sona a històries transmeses de pares a fills...

    ResponElimina
  6. M'ha encantat. La imatge del primer vers -immaculada- creia que no podria ser superada per la resta de l'escrit. M'has fet posar gabardina fins als peus, una bufanda de ganxet i pujar al tramvia blau. Magnífic!

    ResponElimina
  7. Srta. Nelly: tot un plaer: li ve de gust una caminada "d'antes"?

    ResponElimina