Només quan ric

Que m’he fet fer operar l’orgull, ho delata la cicatriu de pam i mig i triple sutura que, en forma de somriure budista, subratlla amb vermell-coïssor la part inferior del pit, banda esquerra del tema i sí, ho reconec: em tiba només quan ric.

8 comentaris:

  1. és un cas típic d'orgull ferit, aquest!

    ResponElimina
  2. Bé, com totes les cicatrius es curen amb el temps...

    ResponElimina
  3. Ja sap l'atracció que sento per les cicatrius... ;)

    ResponElimina
  4. Està bé això d'operar-se l'orgull, tu que el volíes més gran, més petit o amb forma de submarí!????? se m'obra al davant un món ple de oportunitats... buf! el meu que n'es de complicat!

    ResponElimina
  5. Si el que ha fet és reduir-se l'orgull, deu tenir un petit problema perquè quan menys orgull més ganes de riure, no?
    Ah, com que ve l'estiu i potser prengui el sol, no deixi de posar-se rosa mosqueta a la cicatriu!

    ResponElimina
  6. Srta. Camaleó: he, he, he, molt ben trobat!
    Sr. Alyebard: això m'han dit després de la intervenció...
    Srta. Joanaina: doncs aquesta no té "desperdici" ;-)
    Srta. Sofà taronja: bàsicament ha sigut una extracció ràpida i efectiva, sense complicacions d'última hora :-)
    Srta. Xicarandana: tal i com van les coses, prefereixo ser un pell nòrdic sense orgull, que un recremat pel sol marcant "orgull",no sé si m'explico... ;-)

    ResponElimina
  7. jajaja! marcant orgull! Cada vegada la dius millor! d'on has sortit senyor tinc!!!!! t'hauríem d'obligar a escriure un post diari... brillant!

    ResponElimina
  8. Srta. Taronja: miri que amb el seu comentari estic vermell com un titot! Un post diari, diu? Amb la feinada que suposa teclejar un a la setmana ;-) Gràcies pel comentari!

    ResponElimina