Argolla d'or

I si ara vaig tirant en clau de trama major un fet poc operatiu i de mal dir és perquè la vida se m'ha escarxofat en un sofà orellut, té un persa enroscat a la falda, llueix una argolla d'or al dit petit, un parell de sicaris per banda, la veu en afònic sospitós i, espereu, espereu, dues boletes de cotó fluix farcint-li les galtes.

10 comentaris:

  1. Més que la vida, diria que és un hàmster!!!

    ResponElimina
  2. Sr. Jordi: sí, i veig que és l'únic que s'ha atrevit a comentar, ehem, no sé si els altres tenen por d'accidents fortuïts, com alimentar la cadena tròfica del mar amb una bola de ferro lligada als peus, no sé si m'entén... :-)

    ResponElimina
  3. Li tinc dit que no abusi dels dvd de l'inspector ganxet ...

    ResponElimina
  4. Srta. Tiquismiquis: ja ho sé, ja ho sé...

    ResponElimina
  5. ai senyor tinc...! es que a vegades no l'entenc... em pot donar un kit d'instrucccions per quan penso que s'ha fumat quelcom psicotròpic que l'ha apartat del món terrenal per deixar-l'ho en mòns onírics que tenen diccionaris diferents al planeta terra!

    ResponElimina
  6. Srta. Sofà Taronja: els psicotròpics fa anys que els vaig deixar. Només li suggereixo que s'ho miri tot amb les ulleres d'alta imaginació i res més ;-)

    ResponElimina
  7. que sembli un accident , cullons!!!

    ResponElimina
  8. Sr. Nanis Kru: doncs ho semblarà :-)

    ResponElimina
  9. La vida se li ha posat una mica "peleona" no???? Ara ja sé a qui acudir quan necessiti un favor especial...

    ResponElimina
  10. Srta. Xicarandana: diguéssim que la vida té la paella pel mànec...

    ResponElimina