Sintaxi del mercuri

Parafrasejant un bolero que no existeix, diríem que l'estiu és una mala època per pensar. I per escriure... afegiria un Sr. Tinc sufocat, ventilador a tres mil revolucions, gota gorda al front. I és que, a aquestes alçades de la calor, el tecleig del nostre home pateix una deshidratació ortogràfica aguda, amb tendència a una sintaxi del mercuri elevat mentre observa com la pantalla de l'ordinador, passeu-me l'abanicu, es desfà com un rellotge dalinià.

12 comentaris:

  1. A quina temperatura es desfan els pensaments? :)

    ResponElimina
  2. Tens tota la raó, però per trobar-te en aquest estat has escrit amb una frescor implacable, eh?! ;)

    ResponElimina
  3. I doncs? sou el Sr. no Tinc aire condicionat?

    ResponElimina
  4. cerquem les persones que van calentes....i quan tenim escalfor ens queixem......els humans, sempre insatisfets

    ResponElimina
  5. Mentre no se li fonguin els accents, no serà res, que ens està a punt de caure a sobre una mala cosa que es diu "canícula" (ai, quin por).

    ResponElimina
  6. Volia dir "quina", "quina por". Veu? Se m'ha fus una "a"...!

    ResponElimina
  7. Srta. Anna: a -34 neurones, clar...
    Srta. Sílvia: gràcies! Ah, i benvinguda!
    Srta. Clídice: efectivament, Watson ;-)
    Sr. Toy Folloso: sense taxi, sense...
    Sr. Joan Gasull: sí, l'escalfor és traïdora. Ah, i com la srta. Sílvia: benvingut!
    Srta. Xicarandana: he, he, he... ja va perdent lletres...

    ResponElimina
  8. Ara mateix, el que es diu suant a mars! Quina calda!!

    ResponElimina
  9. Li passo el meu escrit en palangana, vale?

    ResponElimina