I ja els tornem a tenir aquí: a l'esquerra del blog, amb un pes ploma
tirant a sílfide, uns guants de boxa ben balders i les boletes dels genolls
espetegant de cangueli major, el Sr. Tinc: subcampió regional de la 3a divisió
d'hòsties pugilístiques, categoria d'ulls a la funerala, pòmuls trencats i blaus
a granel; i a la dreta del ring ―i enmig d'una cridòria rebenta-sonotones― la tristesa i els seus bíceps: campiona universal amb un joc elèctric de
cames, especialista en ganxos, directes i kaos a l'estil Bud Spencer&Terence
Hill, i propietària indiscutible del cinturó d'or des de 1983 i anar
repartint.
A vegades la tristesa es fa a un costat per donar pas a la melangia...
ResponEliminaUn bon ganxo que la deixi KO, i a criar fama! Això sí, vagi preparant la sortida per cames...
ResponEliminaVols un dònut? :*
I a sobre teniu mal caure, amic.
ResponEliminaSr. Alyebard: però la melangia també sap repartir, oju!
ResponEliminaSrta. Cantireta: li agraeixo el dònut!
Sr. Toy Folloso: sí, sí, servidor és complet! ;-)
Que prest s´oblida l´espiritualitat quan et foten el crit dins l´orella.Encara que el penalitzin : genollada a l´entrecruix i clotellada al cantu, veura com al manco no emprenya durant una bona temporada .
ResponEliminadesprès ens podem menjar els donuts de la sra. Cantireta .jajajaj ( que bò )
salut i benediccions .( per lo del repartiment d´hosties i per els de la ESO )
Sr. Nanis Kru: és difícil guanyar per kao tècnic, però s'intentarà :-)
ResponElimina