Sóc
d'origen estètic, modèstia a part: tinc el bust esculpit a l'estil
clàssic, les orelles ―ben
pastades―
són a l'alçada de l'enteniment; els ulls, ametllats, flanquegen un
tabic
nasal de rectitud geomètrica invariable mentre el tors sosté un
inacabable coll de ballarí professional; pectorals i braços
mereixen un comentari apol·línic a part, i les cames, escultòriques
i proporcionades, delaten que cada matí em vesteixo d'estàtua grega, etiqueta 100% a.C.
Una descripció molt atraient, sempre i quan aquest "aire clàssic" no l'empengui a iniciar la seva particular batalla de les Termòpiles...
ResponEliminaAh, senyor Tinc, aprofit el comentari per desitjar-li un molt bon 2013 d.C.!
ara méxplic el deterior de les estatues gregues : tenen mal caure.
ResponEliminaSi diguim xistos.Bon humor i bon any sr. Tinc . Per molts més.
Srta. Xicarandana: una estàtua té quietisme per les batalles!
ResponEliminaSr. Nanis Kru: exacte! Mal caure! Bon any a vostè, també!
Vaja... i jo encallada en el romànic ;)) Aixines, no em llogues la màquina del temps per trobar-te més aviat?
ResponEliminaUn petó, i molts comentaris, per al 2013!
Srta. Cantireta: el Romànic em va balder, he, he, he. La màquina és a adobar, com tots els trastos que faig servir molt últimament. Això dels comentaris m'ho anoto a la llibreta de coses pendents per al 2013! Petons!
ResponElimina