Amb D.O.

No és cap secret, que el Sr. Tinc quan cau ho fa més enllà de la patacada. Que no és un simple pim, croc i/o pataplaf d'estar per casa. Que parlem d'hòsties amb D.O.: amb una teoria de pes i una estètica que les avala. Un caure a plom i a discreció, amb la mà al front, la figura desmaiant-se i els cinc sentits fora cos i contemplant la trompada amb un no per cap, els braços plegats i les celles arquejades.

4 comentaris:

  1. A part de la D.O. , ho te patentat? miri que qualsevol dia d'aquests, li prenen la patent i ha de pagar per deixar-se caure.

    ResponElimina
  2. Srta. Tiquismiquis: miri, no hi havia caigut (permeti'm el doble joc de paraula, ehem...)

    ResponElimina
  3. Jo, quan caic enrere, me trenco les ulleres, vès... I algun diftong que altre, eh?

    ResponElimina
  4. Srta. Cantireta: mentre no faci trencadissa amb els pronoms febles, rai!

    ResponElimina