tristesa dixit


Em truca la tristesa. Que d'avui en vuit vindrà. Que ara fa temps que no sap res de mi i tal, i que això no pot ser i bla. Que com em va tot, que què tal la família i que, sobretot-sobretot-sobretot, el dia de la cita no faci compliments (tristesa dixit.)

8 comentaris:

  1. A tu t'avisa, a mi moltes vegades se'm presenta sense avisar, i quan vol marxa, per sort no es queda mai massa temps...

    María José

    ResponElimina
  2. A mi quan la tristesa em truca jo no li agafo el telèfon.

    ResponElimina
  3. Srta. María José: encara tens sort! Deus ser una bona amfitriona ;-)
    Sr. Pons 007: a mi m'ho fa amb núm. ocult i, clar, sempre pico... :-)

    ResponElimina
  4. Com a mínim que li porti postres de xocolata, que "con pan las penas son menos"

    ResponElimina
  5. Doncs a veure si es queda a casa seva, perquè últimament jo no tinc manera de fer-la fora.

    ResponElimina
  6. Srta. Tiquismiquis: o el tortell del diumenge :-)
    Sr. Cesc: home, vocació de sant encara no! ;-)

    ResponElimina
  7. És trist, el post, però universal.

    ResponElimina
  8. Srta. Cantireta: un clàssic, vamus...

    ResponElimina