tu no ho saps, xato

Quan m'interrogo ho faig a l'estil del setè art: làmpada a la cara, auto-amenaces explícites amb cops de puny sobre la taula i les típiques preguntes incisives (amb insults d'adornu) mentre m'escuro la gola, encerclo els grinyols d'una cadira nerviosa i deixo anar un: Tu no saps amb qui estàs parlant, xato.

10 comentaris:

  1. si tinguessis triple personalitat fins hi tot podries fer el paper de poli bo i poli dolent

    ResponElimina
  2. Xato no va pas per mí.
    No m´has vist el "peasssso" nàpia....

    ResponElimina
  3. Sempre és millor que allò de "espejito-espejito"...

    ResponElimina
  4. Sr.Jmperch: es veu que sí...
    Sr. Pons007: he, he, he. Ja vaig servit, amb el bipolarisme!
    Sr. Toy Folloso: no, no: estigues tranquil ;-)
    Srta. Xicarandana: home! la part de Harry el Brut és complicada!

    ResponElimina
  5. Jo sempre acabo rient. I és que ni amenaçant-me aconsegueixo sortir-me amb la meva :DD

    ResponElimina
  6. Srta. Cantireta: això s'hauria de comprovar in person/ :-)

    ResponElimina
  7. Sr. Gerent: Yes, I'm talking to you. Any problem? ;-)

    ResponElimina