Protesto de mi: per això he tallat la N-II en direcció a casa meva. Amb megàfon, pancartes i un parell de containers cremats, he reivindicat el dret de fer vaga d'un mateix. Tot i les queixes automobilístiques i els comentaris sarcàstics de quatre putes a peu de nacional, he llegit un auto-manifest on m'exigia la revisió del conveni existencial.
Al crit de: ―No a la jornada de vint-i-quatre hores amb mi mateix!, m'he encarat amb el meu ego més sindicalista. Puny enlaire, he entonat la Internacional, i després de dissoldre'm sense incidents destacables, he atès a la premsa. Diran el què voldran, però l'èxit de convocatòria ha desbordat totes les previsions més optimistes...
Brutal!, com no podia ser un èxit si era una vaga d'un mateix!
ResponEliminaD'això se'n diu fer "llenu" Sr. Tinc!
ResponEliminaAclaparada per l'èxit.
Petons.
.....
ResponEliminaSr. Alyebard: sí, però no es deixi engany, no les tenia totes en fer el "llenu2 que diu la Srta Anna
ResponEliminaSrta. Tiquismiquis: com hauria d'interpretar els seus ... punts suspensius?
Protesto ENÈRGICAMENT de mi.
ResponElimina:)