Per simple gust administratiu, he adquirit un grapat d'hectàrees i des del sofà de casa, peus al puf, he establert una nova comarca mental, de geografia i jurisdicció inventada. Si vas cap a l'est, hi pots parlar un idioma que encara no s'ha inventat; tocant més al nord, el bé i el mal juguen a la botifarra mentre escuren el seu any sabàtic; qui vulgui fer un duplicat dels seus records només cal que visiti l’oest d’aquesta petita regió; els somnis es desclouen més al sud, entre les plantacions d’utopies i urbanitzacions descontrolades de sentiments. En aquest territori acabat d'entapissar, el clima s’acorda a mà alçada, les preocupacions queden soterrades i el padró municipal només admet habitants d’ignorància contrastada.
cal passaport per residir-hi? on es demana??
ResponEliminaAdmeten exiliats mentals temporals, o s'ha d'adquirir carta de ciutadania? Visat?
ResponEliminaM'agrada aquesta comarca, però espera, espera, que no es torbaran massa a venir les desavenències...
ResponEliminaI per menjar una bona botifarra amb seques cap on cal anar?
ResponEliminaCenseu-m'hi, sisplau!
ResponEliminaI si us hi negueu, us declararé la guerra i em deixaré guanyar.
Val més ser pres en una comarca com la vostra que no pas lliure en segons quina mena d'estats.
mmm aqui no calen balnearis no?
ResponEliminaparaula de pas "ferso" fer-s'ho? alguna directa?
Quedin tots inscrits: demà repartirem les claus dels pisos de protecció oficial. Recordin: prohibit pensar, el paisatge se'l facin seu com vulguin i la gastronomia cal inventar-se-la de nou. Benvinguts!
ResponEliminaés car el lloguer? Admeteu pericos o gats o un hàmster?
ResponEliminaEl lloguer és assequiblement eteri: els animals hi són més que benvinguts!
ResponElimina"Prohibit pensar?"...mare meva, semblem ànimes bessones ;)
ResponElimina