Goma d'esborrar ridículs


D'existir una goma d'esborrar ridículs, el Sr. Tinc la faria lliscar pel seu c.v. Obriu la seva biografia, pàg. 4, apartat religió. Per imperatiu familiar, un Sr. Tinc júnior clenxa d'escolanet ha de rebre l'hòstia consagrada. L'última assignatura per aprovar la catequesi passa per estrenar el confessionari, pica baptismal a l'esquerra. Després d'escoltar quatre pecats, el capellà alça una mà en senyal d'absolució: un Sr. Tinc júnior inexpert amb l'ús del perdó diví, estampa al més pur estil jugador NBA el seu palmell a la del mossèn, a qui la llatinada se li ennuega. La goma d'esborrar també podria fer net la pàg. 17, àmbit perquècullonshohaviadefer, on un Sr. Tinc adolescent té una cita amb cuetes i acne, segon pub a la cantonada. 1) Cal poc material per fer el ridícul en el sector terciari, per ex.: una coca-cola i un dit. I 2) Seguint les hormones saltejades amb tonteria d'un barbamec Tinc, és possible envasar tot un índex al coll d'una ampolla de 33 cl. La vergonya aliena ens suplica si us plau per força que deixem marxar del post a la noia, éu!, que untem de sabó el dit de l'insensat per, PLOP!, alliberar-lo del vidre, i que abaixem el volum dels riures de barra de bar, gràcies. I si recorrem a un ridícul més contemporani, la goma podria fer ZEP, ZEP, ZEP, a la pàg. 43, secció TMB. El Sr. Tinc té una sabata descordada, escales mecàniques <L3>, direcció carrer: ajupir-se i causar l'efecte dominó amb el seu cul és tot u. Rubriquem-ho amb els insults dels accidentats, unes galtes avergonyides disculpant-se i la conclusió que, si existís, la goma d'esborrar ridículs podria fer olor de Milan Nata 250.

15 comentaris:

  1. Hahahaahahahaah genial! :D I quin dibuix tindria?

    ResponElimina
  2. Si us plau, Sr. Tinc, seria vostè tan amable, en el suposat cas de trobar la tan apreciada goma d’esborrar ridículs, fer-me’n arribar ni que sigui un trosset. No gaire petit, no fos cas que en fes curt.

    Per avançat ja li dono les gràcies.
    Fins aviat.

    ResponElimina
  3. Jo sempre he estat de gomes Staedtler (com collons s'escriu?... bé ja m'heu entès, segur).

    Ara bé, aquest cony de gomes sempre deixen la marca del llapis a la llibreta (hom té tendència a escriure el seu camí amb excessiva força).

    Per això, quan em van dir, "au va que ja ets prou gran per a escriure amb boli" em va agafar un mareig... ja era gran, i tot el camí que fes quedaria escrit per sempre en un boli Replay que malgrat es vantés d'esborrar el que escrivies sempre deixava el rastre de les meves petjades... sort que es va inventar el Tipp-Ex (s'escriu aixíns?). Des de llavors ja puc patinar tant com desitgi, zip-zap, foto pinzellada i qui dia passa any empeny! (o això crec)

    ResponElimina
  4. llastima que aquests posts no olorin a Milan Nata 250...

    ResponElimina
  5. Ha, ha, ha, m'has fet riure de bon matí, moltes gràcies! Tots tenim un passat de ridículs obscur...jo, així, sense pensar massa, m'enrecordo del dia que vaig mossegar-li el dit al capellà quan vaig prendre la comunió, o el dia que vaig caure d'un autobús cap al terra sense tocar les escales o el dia que em va sortir un moc llarg del nas, com una liana, al mig del bar de la Universitat, sense clínex a mà i sense possibilitat de xucar-ho cap endins, semblava una liana de tarzaaaaaaaaaaaaaaan :)

    ResponElimina
  6. jejejejejejejej me encanta, quiero esa goma, pero quiero volver atras y que los ridiculos se borren al momento, sin tener que pasar por la situación bochornosa, porque borrarlos del recuerdo me es lo mismo. Saludos Sr. Tinc :-)

    ResponElimina
  7. Mentre es pugui fer anar la goma... el problema arriba quan el merder és tan gros que ni la mare de tots els típex el pot dissimular!

    *Sànset*

    ResponElimina
  8. mmm. les Milan nata 250, quants errors esborrats. Esborri'm la darrera nit de gintònics. Des de fa anys que ensumar la ginebra i ja em poso verd.

    ResponElimina
  9. Srta. Joanaina: els seus riures m'han alegrat :-)
    Sr. Quaderns de mots: ja hi pot comptar!
    Sr. Porquet: la seva particular evolució mha emocionat ;-)
    Srta. Camaleó: prometo millor l'estil i el tecleig fins a treure olor a algun post :-)
    Srta. Vida: m'alegro d'alegrar-li les alegries de bon matí!
    Srta. Paula: si existís la goma em faria d'or! :-)
    Srs. Sànset i Utnoa: és que servidor és al·lèrgic al típex, ehem :-)
    Sr. Alyebard: a veure, zep-zep-zep: ja està?

    ResponElimina
  10. jajajajajajaja ... jjajajaj .. jajajaja jajja

    ResponElimina
  11. i na a despertar algú a qui no coneixes, a més de portar un endoll a canvi d'una petició que encara no recordo? També esborra aquestes posades de pota tan garrafals?

    ResponElimina
  12. Srta. Cantireta: sí, però amb aquest ridícul l'haurà de passar més d'una vegada, la goma!

    ResponElimina
  13. Oh, com és possible que aquest post em passàs per malla?
    Els seus moments de ridícul són encisadors, si us plau, no els esborri mai!
    I li deman un altre favor: perdoni'm pel que he rigut, sé que no està bé, vostè ho degué passar tan malament...
    Aiai, que em tornen les rialles..., això és un no parar!

    ResponElimina
  14. Srta. Xicarandana: bé, de fet si riu ja he aconseguit l'objectiu postil. I miri: dels meus ridículs n'han dit de tots colors, però encisadors, mai! :-)

    ResponElimina