Quadru emocional

L'intèrfon m'avisa que dos homes-croissant (braços clembuteròtics, pectorals a punt de rebentar) em porten, sí, sí, al fons a l'esquerra, si us plau, el quadru emocional dels propers dies: un mal de cap d'150 x 200 estampat amb la tècnica del garbuix directe, autor: la vida. A primer cop d’ull, hi destaquen una varietat horrorosa de tons plumbis, una empastifada generosa de taques anàrquiques, i tot d'esquitxos esquizofrènics per aquí, allà i a tocar del marc de colors molestos i antipàtics. Perplexitat pictòrica al marge, cal reconèixer que, penjat damunt la xemeneia, i contemplat a la distància prudencial que aconsellen els crítics d'art, el quadru en qüestió fa el seu efecte estètic: un dolor encefàlic de grau cinc, semblant al que et pot provocar una grapadora d'oficina ―posem-hi la clàssica PETRUS metàl·lica quan, fora de sí i sense pietat ofimàtica, et cus amb la rapidesa d'una metralleta tot el perímetre cranial, clac, clac, clac, clac i clac.

13 comentaris:

  1. ai, uix, quin maaaaaaaal, clac-clac-clac...

    no sé per què no em deixa comentar, blogger està fatal. T'ho deixo com anònim, a veure si...

    Anònima-Montse-des-del-meu-mar

    ResponElimina
  2. Caram, ja em sap greu que els clembuteròtics li hagin duit aquest mal de cap tan lleig (i tan ben descrit, per altra banda). Esper que aquest quadru emocional s'evapori ben aviat, senyor Tinc.

    ResponElimina
  3. Sr.Tinc, sempre li quedarà l'opció de no mirar-lo o tapar-lo amb un llençol. Apagar el llum i dormir fins que el treguin de la paret.

    ResponElimina
  4. Foscor i silenci per esborrar els gargots d'aquesta làmina mental grapada al cervell. Quin mal...

    ResponElimina
  5. L'art modern, quan s'assembla al Jackson Pollock, fa aquest efecte. Vengui's el quadre, li marxarà el maldecap i la inseguretat econòmica. Abraçada! :-)

    ResponElimina
  6. Anònim Benvingut i ben rebut! :-)
    Srta. Xicarandana: i jo, i jo...
    Sr. Alyebard: tapat amb el leçol i tot els colors es veuen!
    Srta. Noa: sí... miri'm les tirites!
    Srta. Cantireta: és una bona idea, però només traslladaria el mal de cap a un altre cap ;-)

    ResponElimina
  7. Opti per un clàssic, manis fer-se un auto-retrar com Déu nostru senyor el va portar al món i el penja enlloc d'aquest!

    ResponElimina
  8. Sr. Kupyni: no sé si seria molt bona idea: servidor, tal i com va vindre al món, pot provocar migranyes quilomètriques!

    ResponElimina
  9. Heu provat el Cafergot? A la meva dóna li va de meravella, s'en pren una quan arriben els homes-croissant amb el cuadre i al cap d'una estona pot anar d'exposicions! Salut

    ResponElimina
  10. Sr. Peròquèdius!: d'exposicions, el Sr. Tinc, he, he, he, he ;-)
    Srta. Tiquismiquis: hauria de canviar de vida?

    ResponElimina
  11. Aauuu! Em sembla que això de les grapes ho he visualitat i tot...clac, clac..m'ha recordat a l'escola que sempre hi havia algú (nois..ehem) que fent l'imbècil s'havien grapat mig dit, el braç...

    Ja veig que això de la reentré no se li ha posat gaire bé! Ànims! :)

    ResponElimina