Berberetxus al dente

He vist la fi del món passejant Rambla de Catalunya avall, i feia bona cara. Anava fumant, tris-tras, el diari sota el braç, tris-tras, i la distracció com a rumb fix, tris-tras, tris-tras. I sense cap ànim apocalíptic apreciable ha enfilat l’hora de l'aperitiu: parada i fonda en una terrasseta amb sol indulgent, airet de tres quarts de migdia, el vermut de sempre i sintonia notable amb la resta de la humanitat, berberetxus al dente i massa guiri pel seu gust.

7 comentaris:

  1. Posa'm una cervesta fresca, que t'acompanyo.

    ResponElimina
  2. Aquesta alegria, potser que fóra des que llegeix el diari ARA?

    ResponElimina
  3. Una de braves i una altre cervesa!

    ResponElimina
  4. ah.. si massa guiri... jo prefereixo les braves

    ResponElimina
  5. Srta. Cantireta: oído cocina!
    Sr. Querol: doncs no...
    Sr. Alyebard: cap problema!
    Srta. Tiquismiquis: doncs braves!

    ResponElimina