..........

Poc abans de sortir de l'úter, i just en el precís moment de rellenar la línia de punts per especificar què vols ser quan siguis gran, el Sr. Tinc no va trobar cap boli a mà i, coses de la vida, va haver de néixer aixs... amb la vocació a mig pastar.

13 comentaris:

  1. Es que això ho hauríen de preguntar més abans!

    ResponElimina
  2. M'adhereixo al grup d'afectats.

    ResponElimina
  3. Mai és tard.
    Ni per acabar de pastar.
    :)

    ResponElimina
  4. Ah, però això de les vocacions existeix?

    ResponElimina
  5. Coi, s'havia d'omplir el formulari? Ara ho entenc tot!

    ResponElimina
  6. Sr. Jpmerch: bé, explica la part burocràtica del tema, ehem...
    Sr. Jordi: sí, però què et vols esperar d'aquest sistema? A les barricades!
    Sr. Jomorespi: té el núm. 453, quota trimestral a determinar.
    Srta. Gerònima: depèn de qui o què es pasti...
    Sr. Cesc: diuen que sí... diuen!
    Sr. Alyebard: sí, tu. Vostè és dels meus, llavors...

    ResponElimina
  7. En som tants que penso que potser la casa BIC devia tenir algun problema en la cadena de muntatge.

    ResponElimina
  8. Com es desprén de títol, és una vocació de puntejador subliminal, admirat Watson....

    ResponElimina
  9. Srta. Clidice: els BIC mai no els trobes quan els busques :-)
    Sr. Toy Folloso: és probable...
    Sr. Jomorespi: no hi està obligat, no fotem! ;-)

    ResponElimina
  10. Ben mirat, a tots ens ha passat una mica el mateix... Ves fent, que al final, no hi ha vocació que prevalgui... Un plaer.

    ResponElimina
  11. Sr. Yeral: home! què bo saber de vostè! Aniré fent, aniré fent! Ah!, i el plaer és meu! :-)

    ResponElimina