Cop
de fuet, zas!, i envio la pròpia imaginació al racó de pensar:
castigada fins a nou avís, au! Que s'hi estigui, arraulida i feta
una bola de por, fins que no em presenti al despatx i a primera hora
del matí un informe exhaustiu d'idees compulsades per l'enginy,
l'originalitat en persona ―hola,
què tal―
o, si ho prefereix, una bona excusa, nivell
Globus d'Or,
per la feina que em deu. I acabo, zas!, amb un altre cop de fuet.
6'3 sospirs/min.
Es busca professional de l'avorriment, preferentment en
règim d'autònom, amb capacitat de facturació fins a 75 h. (aprox.) de mans
subjectant les galtes en forma d'embut, 6'3 sospirs/min., i desenfocament
acreditat al buit més comú. Es valorarà domini visual de les musaranyes,
arronsament general d'espatlles i coneixements superiors de l'escala dels
badalls.
Vint-i-u
Posar-me
de vint-i-u botons d'absència: com qui va a una cita ineludible i
d'alt copeteo
i no hi vol assistir, però ho fa amb la millor gala possible per no
ser vist, amb elegància i distinció, miradetes afilades, copets de
colze i xiuxiueigs de fons.
Om's
Per fi el Sr. Tinc decideix fer obres a l'espai interior, entre els
ronyons, la zona hepàtica i els pulmons. Qüestió de salut espiritual: tombar
envans, aixecar parets i fer passar regateres per tenir a dins un lloc ben
condicionat pel recolliment, la meditació i demés om's. Només falta perfilar la
decoració. Que sí rotllo budista, que sí millor posar-hi mobiliari halal o potser tirem pels colors de tota
la vida: crucifix, santoral i avall.
I txau!
I va i el meu caràcter es cala el barret, enfila el passadís amb gestos
despectius i fa un gavardina, cop de porta i txau!
'Su pérdida de tiempo, gracias'
L'invent a tot color és la màquina de perdre el temps. Parlem d'una cabina unisex
i monoplaça, cosina germana de les de Telefònica; dotada d'un panell de botons,
tamboret regulable, casquet amb connexió jack-jack a l'endoll d'evasió i tiquet
al final de cada sessió conforme s'ha perdut el temps d'una forma segura, legal
i reglable.
'Do Not Cross'
Perímetre del desastre encerclat: 'Do Not Cross', efectius policials, ambulància de fons i xafarders arraïmats. Són les 13.46 h., som al c/Tal cantonada Qual i contemplem la caiguda urbana d'un servidor, la núm. 35.289 com a bípede de psicomotricitat no tutelada, contusions de tercer grau, secció via pública, barra ridícul.
Passeu-me la filosofia
Tenir ultra-raó, i que tots els objectes m'assenteixin, que s'inaugurin
avingudes, places i carrers en nom de les meves opinions o que, fins i tot, Aristòtil, Plató & Cia. facin una declaració
conjunta d'admiració professional i subratllin que ―senyors...― no tenim més remei que posar les túniques de pensadors a disposició de la
directiva.
Anys col·laterals
El
Sr. Tinc iaieja: és llei de blog. Dos-cents i picu
de posts més tard, el teclat li repapieja, la imaginació (sempre
fidel) comença a fer mampara a l'orella quan se la crida, i l'estil
―amb
més canes,
arrugues
i Algasiv que mai―
reclama la seva quota particular de taca-taca, IMSERSO, coloms i obres
públiques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)