I això és un secret d'índex als llavis: tinc un passat que mai no he viscut però que recordo al mil·límetre biogràfic. Una vida en sèpia i plena de tramvies que xerriquen, copaltes enllustrats i gramoles enrogallades; on pel simple art de la història recreativa, i com si fos una catifa urbana, se'm desplega la Rambla als peus i algú m'enrosca una panxa esfèrica d'alta burgesia (amb rellotge de butxaca inclòs), em perfilen un bigoti nietzscheà i, mentre passejo Modernisme avall, del braç m'hi pengen una senyorassa d'ombrel·la desplegada, afectació d'inicis de segle i fermall d'or, brillants i pedruscos varis al pit.
Només quan ric
Que m’he fet fer operar l’orgull, ho delata la cicatriu de pam i mig i triple sutura que, en forma de somriure budista, subratlla amb vermell-coïssor la part inferior del pit, banda esquerra del tema i sí, ho reconec: em tiba només quan ric.
Absurd press
Metro, estrebada i corredisses, i ja teniu al Sr. Tinc, núm. 2: un pas endavant, intentant acusar sense èxit ―el quatre de perfil, gràcies― la mà que aquest matí li ha birlat tota la rutina, el 6, que es tregui les ulleres, si us plau, en una roda de reconeixement policial i inèdita ―l’onze és massa alt― i que per ordre judicial s’acaba aquí, informa ABSURD PRESS.
Bodegó de diumenge
Llogar tot un polígon industrial per deprimir-te a plaer, com un bodegó de diumenge cap al tard que, a primera línia, et dibuixa un trio de putes amb cadira de càmping, suca el pinzell en la paleta de l'enllumenat públic deficitari, perfila c/amb noms de poetes de naftalina contrastada i t'esbossa el fregit d'una bossa de plàstic voleiant de fons.
I sant tornem-hi
A la vida s'hauria de poder finar per avançat i feina fuig, tu. Com qui s’agafa un any sabàtic per assumptes personals, la biologia i la religió haurien d’aplicar un conveni de col·laboració per deixar-te posar un peu i mig voluntari a l’altre barri, enllestir els tràmits més enutjosos ―signi la defunció aquí, deixi les pertinences espirituals a la taquilla― i que et compulsessin un reingrés al món dels vius en forma de sant tornem-hi.
Silenci a la papillotte
Carta, forquilla i pitet. Amb deliri de gourmet ―mireu quina panxa...― degusto tots els silencis possibles: els de tall gruixut, al bany maria, volta i volta o els cuits a foc lent. De fet, en sóc un catador de recepta fina i mà de morter contundent: escuro fins als ossos els més eixuts, puc clavar queixalada de 5 estrelles Mitxelin als silencis més carnosos o deixar que els de textura més líquida se’m desfacin gola avall, porti'm el compte i feliciti al xef.
Remembers güens
El Sr. Tinc és partidari dels remembers güens només (i només) quan la nostàlgia se't presenti amb una samarreta de tirants ben cenyida, tingui la mirada rotllo videoclip i faci aquell remenar d'anques típic dels records que calcen tacons de tres pams i mig.
A cop de pany
Quatre cargols, frontissa i avall. El manyà d'urgències (caixa d'eines als peus, caliquenya d'ofici i regatera del cul innegociable) m'instal·la la nova porta dimensional, passadís a mà dreta: l'últim accessori casolà per eludir la vida a cop de pany, pestell de doble ficció i obertura d'evasió directa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)