I sant tornem-hi

A la vida s'hauria de poder finar per avançat i feina fuig, tu. Com qui s’agafa un any sabàtic per assumptes personals, la biologia i la religió haurien d’aplicar un conveni de col·laboració per deixar-te posar un peu i mig voluntari a l’altre barri, enllestir els tràmits més enutjosos signi la defunció aquí, deixi les pertinences espirituals a la taquilla i que et compulsessin un reingrés al món dels vius en forma de sant tornem-hi.

5 comentaris:

  1. uff! la metafísisca i la bioquímica juntes de la mà... deixa'm la clau de la guixeta que vinc!!!

    ResponElimina
  2. Tot fos tan senzill. S'ha deixat la pòlissa. Torni demà.

    ResponElimina
  3. Vostè és un espavilat: vol anar-hi, veure com s'hi està i, si no li agrada, tornar! A què si? ;-))

    ResponElimina
  4. Srta. Sofà taronja: és la set, i va amb un euro!
    Sr. Alyebard: ja he tornat demà. :-)
    Srta. Xicarandana: sí senyoreta!

    ResponElimina
  5. És una feina que ja la tenim feta els qui hem sortit de sota un camió amb el Vespino pla com un segell....

    ResponElimina