D'índex als llavis

I això és un secret d'índex als llavis: tinc un passat que mai no he viscut però que recordo al mil·límetre biogràfic. Una vida en sèpia i plena de tramvies que xerriquen, copaltes enllustrats i gramoles enrogallades; on pel simple art de la història recreativa, i com si fos una catifa urbana, se'm desplega la Rambla als peus i algú m'enrosca una panxa esfèrica d'alta burgesia (amb rellotge de butxaca inclòs), em perfilen un bigoti nietzscheà i, mentre passejo Modernisme avall, del braç m'hi pengen una senyorassa d'ombrel·la desplegada, afectació d'inicis de segle i fermall d'or, brillants i pedruscos varis al pit.