Quatre cargols, frontissa i avall. El manyà d'urgències (caixa d'eines als peus, caliquenya d'ofici i regatera del cul innegociable) m'instal·la la nova porta dimensional, passadís a mà dreta: l'últim accessori casolà per eludir la vida a cop de pany, pestell de doble ficció i obertura d'evasió directa.
Avui no tenies ganes d'escriure, eh? Ei, per quan una novel·la? M'encanten els teus escrits, sempre penso que ja no em sorprendràs, però m'equivoco.
ResponEliminaHi sona el "Twilight Zone" dels Manhattan Transfer? Fes-me una còpia de les claus, que hi vinc!
ResponEliminacombativitat profesional , si senyor!!!
ResponEliminaNo acabo de veure clar que aquest manyà "clàssic" no li hagi venut la moto amb això de la porta dimensional... No ho sé, però per tal de vendre potser li han dit allò que volia sentir...
ResponEliminaEl cul te regatera.
ResponEliminaNo hi havia caigut, tú.
(Potser perque la webcam interna que un dia s´han de menjar els putos cucs, només s´activa quan enfoca les regateres de les mamelles de les senyores).
un manyà d'urgències que amb una sola visita t'instal·la l'invent?!
ResponEliminatu el que escrius és ciència ficció!
Srta. Sorfila: gràcies pel teu comentari, però no em vulguis tant mal: fer una novel·la! marededeusenyó! :-) Ah, i benvinguda!
ResponEliminaSrta. Cantireta: les còpies ja les tinc: véns?
Sr. Nanis Kru: he, he, he.
Sr. Joan: no, no, que la cosa funciona: mira: obro la porta, dimensió, Joan, Joan, dimensió. Presentacions fetes!
Sr. Toy Folloso: sí, en té, el cos humà és com és ;-)
Srta. Camaleó: he, he, he: tinc molt mal caure ficció!
Que de totes les interessantíssimes metàfores del post m'hagi de quedar amb la imatge de la regata d'una "panera" m'empipa molt, però no hi puc fer més. Serà que això d'eludir la vida ja ho don per impossible...
ResponEliminaSrta. Xicarandana: és que la imatge que li ha impactat a la retina és de les notables. Les meves disculpes sí mentre dorm, s'aixeca suada i amb la regatera d'aquest paneru entre cella i malson. :-) No ho doni per impossible, eludir la vida: compri's una porta d'aquestes, que només cal obrir-la!
ResponEliminaFeia dies que no el visitava, ja em perdonarà... encara intentant cercar refugis? ... amb el que ens cau a sobre ...
ResponEliminaSrta. Tiquismiquis: ja sap que ha vostè sempre la disculpo...
ResponElimina