Sense Einstein & Cia.
Com qui es desfà el nus de la corbata, a poc a poc em descordo la imaginació i em serveixo un tall generós de tarda sense lleis físiques pel mig, amb permís de la ciència, of course. I és així com camino per l'aire a grans gambades astronàutiques, i puc veure, entre ohs! i ahs!, el paisatge casolà penjant d'un fil invisible, a tres pams ben bons del terra, mentre un grapat de fórmules quàntiques enfilen ―somrients i exultants― un dia sense Einstein & Cia.
Busca un racó, que comptarem plegats els desitjos poc científics del meu nom...
ResponEliminani llei ni ordre, del caos al nirvana .
ResponEliminaSrta. Cantireta: ja tinc el racó amb sofà orellut inclòs!
ResponEliminaSr. Nanis Kru: una anarquia científica, vamus...