Llevar-me pel matí, badall va, i ser un doble de mi: tatxaaan! Tenir els mateixos gestos, el vestuari semblant, la clenxa de sempre, però sense jo. Que algú s'enfundi la meva pell ―cremallera amunt― i salti a la vida d’un servidor amb tots els permisos autobiogràfics compulsats, hola, què tal, et presento la rutina, dos petons i aquí us deixo anar.
Collins!!! quin espant el doble de mi, ai! volia dir el doble de vostè Sr. Tinc ;D
ResponEliminano passa una cosa semblant en una peli? aquella que un tio es clona i primer li va bé, però després no tan...
ResponEliminaMentre el doble no lligui més que servidor, que faci.
ResponEliminaamb la mevamitat de mi em tindrià ben prou . ( estic mal aprofitat per mi mateix).
ResponEliminaQue el meu doble pagui factures i corregeixi exàmens, mentre jo em dedico a la dolce vita :)
ResponEliminaI llavors de tu què en fem? Ja t'ho has pensat?
ResponEliminaMmmm, tenir un doble per als mals moments (la feina, a tall d'exemple) mentres em grat la panxa a Cayo Coco... No és un mal pla, no senyor.
ResponEliminaSrta. Quadern de Mots: ah!, gràcies: espanto només veure'm doble!
ResponEliminaSr. pons007: doncs no ho sé..., no sóc gens cinèfil, sap?
Sr. Alyebard: ja sap que doblat o no, vostè va primer en tot ;-)
Sr. Nansi Kru: ah!, un "corta y pega" casolà... :-)
Srta. Cantireta: i si el meu doble t'ajuda a corregir exàmens i vostè i jo ens dediquem a l'observació ociosa?
Sr. Jordi: no re, home!, no re!
Srta. Xicarandana: pels mals moments i moments socialment irritables, sí!