Hi ha vespres que m'escarxofo a l'ego monoplaça, disseny narcisista, màxim confort. Ben arrepapat ―llum d'ambient, l'amor propi a un volum alt― escolto un doble cedé d'elogis desmesurats: 187 min. de copets a l'espatlla, somriures còmplices i picadetes d'ullet que em vaig fer fer als Estudis de Gravació de Piropus Desinteressats, hivern del 2007, edició de col·leccionista.
Ostres! això m'ho puc descarregar en algún lloc o m'ho punxo a la vena!
ResponEliminael ego no es tan malo..
ResponEliminaJo tinc un mirall amb un ego desbocat. Només sap ensenyar-me la Angelina Jolie.
ResponEliminaautoestimar-nos, en qualsevol de les seves acepcions, no és tant dolent :)
ResponEliminaSrta. Sofà taronja: provi e-bay!
ResponEliminaSr. Jordim: depèn de l'ego de l'ego, també... :-)
Srta. Cantireta: i on el va comprar, aquest mirall?
Srta. Clídice: li remeto al comentari del Sr. Jordim!
A ca l'Hola!, clar ;D
ResponEliminaOstres, ostres, ostres, una pujada de moral servida en safata a casa. M'agrada! Has pensat en el ventall comercial que això suposa (en temps de crisi)?
ResponEliminaSrta. Cantireta: ah! Em pensava que era a Cal Pronto!
ResponEliminaSr. Jordi: m'ho podria pensar, però la resolució comercial sembla una mica difícil d'engegar!
I on diu que estan aquests Estudis?
ResponEliminaSrta. Xicarandana: a on es graven tots els cedés del món: a Sant Feliu de Puigventós, segon mas a la dreta!
ResponElimina