Després
de tres anys, l'administrador d'aquest blog em fot fora. Es veu que
sóc un inquilí torrapiiiiiiip: que si
l'hactetepé té una taca d'humitat, que si els <br>, <header>
i <body> ja no tanquen bé, o els pluggins,
que els salten els ploms a la mínima, tu. I bé: tip de viure
en un blog on gairebé res no xuta, penjo (amb un parell de llagrimots a cada
galta) el cartell 'That's all Folks!', però de seguida n'hi clavo un
altre, just al costat, tac-tac-tac-tac:
'tincmoltmalcaure.wordpress.com'
Els qui us quedeu per aquí, gràcies i mua's per tot, i els qui
decidiu clicar-me, oju
quan entreu: no us taqueu, que els pintors han marxat no fa ni 5
min...
[tinc molt mal caure]
quissu!
Collar,
corretja i estrebada: i és que un parell de cops al dia, el Sr.
Tinc treu a passejar la inventiva
(de
raça petanera)
perquè
s'esbravi, miccioni a gust, ensumi totes les olors i remeni la cua
com un parabrises embogit, mode tempesta tropical.
ehem, ehem...
Em
truquen del Departament de Sentiments, que hi passi, que es veu que
en el meu c.v. hi especificava: domini de la felicitat a nivell
d'usuari i que, ehem, ehem...
( )
I davant d'un mirall de cos sencer, amb els braços amb nansa i fent mitja
volteta per vist-i-plauitzar el cul, el Sr. Tinc es posa aquell parèntesi que
té oblidat al fons de l'armari, un per cada camal de la vida i a joc amb el
color del seu estat d'ànim: com qui estrena modelet per aïllar-se del món uns
quants dies i vol (paradoxa al2) que tothom li clavi l'ull.
nostàmal
Vinc de Cal Photoshop i mireu-mireu, què m'han fet per un 2x1 d'oferta (de
regal: mitja dotzena de píxels): una capçalera lluent i setinada, on la silueta
d'un servidor s'hi retalla en la típica postura quotidiana d'anar a comprar el
pa; i què-què, què me'n dieu, del títol, eh? Minimalista, entre claudàtors,
rotllo hyptser. Nostàmal, oi? Oju els peus que passo el motxu
per eixugar l'enveja...
bualà
Trec
del calaix dels recursos inventats, bualà, la fórmula física que
utilitzo en casos d'urgència. Per confidencialitat
científica només desvetllaré que, ben calculada, i amb els zeros
degudament despejats,
el resultat final pot fer surar qualsevol problema personal al nivell
0 de la relativitat, i amb l'opció astronàutica d'apartar-lo com si
fos una patata xip pul·lulant enmig d'una càpsula espacial, perduda
entre Mart, l'anell de Saturn i la Via Làctia.
uis...
El
conseller delegat del blog crida a files al Sr. Tinc. Els números
empunyen un ganivet XXL: la imaginació ha patit un creixement
negatiu d'un 27%, l'estil s'ha desplomat per tercer mes
consecutiu i el sentit de l'humor ara és quatre punts per sota de
les previsions més optimistes. No cal dir que l'interès lectoril,
que fins fa un parell d'anys treia pit pels parquets
europeus més contrastats, presenta un pronòstic amb mascareta d'O2
i pulsacions traçades per un sismògraf en hora punta.
tres punts menys
Que et truquin de la D. G. P. (Direcció General de Pessimistes) perquè en
la cruïlla del c/Qual amb Tal t'has saltat ―olé tu― una senyal de prohibit pensar en positiu. La denúncia en qüestió arribarà
juntament amb la foto finish de la infracció, i tres
punts menys al carnet d'anar pel món.
correspondència amb
Ding-dong-ding.
Pròxima
parada: tristesa. Correspondència amb L-nostàlgia, L-records i
altres línies del passat més remot.
tu no ho saps, xato
Quan m'interrogo ho faig a l'estil del setè art: làmpada a la cara, auto-amenaces
explícites amb cops de puny sobre la taula i les típiques preguntes
incisives (amb insults d'adornu)
mentre m'escuro la gola, encerclo els grinyols d'una cadira nerviosa i deixo
anar un: ―Tu no saps amb qui estàs parlant, xato.
zona facial, sector bucal
Des
del sofà de casa, i per unanimitat, m'aprovo un decret-llei de
legislació immediata amb caràcter retroactiu; a saber, Señorías:
que cada dia, i entre les 15 i 22 h., servidor experimenti a la zona
facial ―sector
bucal―
una ganyota jokeriana; és a dir: que els llavis es tensin fent un
arc circumflex de tant graus d’esforç i en direcció a les galtes,
i emulin el què la resta dels mortals coneix com a somriure net i
pelat.
direcció: corre i fuig
I
per aquells misteris tècnics del GPS personal ―que
si ara giri a l'esquerra, que si a la tercera tombi per la tal―
va i sense voler-ho sóc en una rotonda del pensament, fent voltes i
més voltes sobre mi mateix i dubtant de quin cop de volant donar:
que si per la B-55, sortida no t'ho pensis més; que si la C-37,
direcció: corre i fuig, o potser la V-48-i-dos núm. més, via
ràpida i adéu.
performance
Trepitjo la flonjor d'una gespa inventada que, com una catifa, se'm
desplega sota els peus quan faig petar els dits, xulo de mi. Tanco els ulls i
pinto el cel del color Pantone que
més li plau a la imaginació, consentida ella. I en dies d'alta fantasia
irreversible, puc fer fer que el món aturi l'eix de rotació només aixecant una
cella, que quatre planetes amb el meu nom surin per l'amplitud infinita de
l'Univers, o que una performance d'OVNIS amenitzi l'espai exterior i
alguna hectàrea ciberespacial més; i és que, en qüestió de malabars cervellils,
servidor no s'hi posa per poc...
livestyle s.l.
Benvolgut
Sr. Tinc,
Ens
posem en contacte amb vostè des del Departament de Disgustos de la
Lifestyle
Corporation S.L.
en relació a la sol·licitud núm. 68.34.27/G que va presentar el
propossat 31/3/13, i en la qual ens notificava el llistat
d'entrebancs teorico-pràctics que li suposa haver adquirit el pack
21 del nostre nou estil de vida. Des de la direcció de l'empresa li agraïm la confiança
dipositada en els nostres productes i serveis, i li fem saber que
l'equip tècnic estudiarà amb diligència i deteniment la seva
petició, regulada amb l'expedient 546-A i en procés de resolució.
Rebi
una salutació cordial,
(Gargot
inintel·ligible)
Charlie
Brown. Director
General.
A305
Fer-se
gran és assumir que, tard o d'hora, voldràs encabir-te en un estoig
de silueta faraònica, amb rodetes, doble tancament metàl·lic
(clac-clac) i l'etiqueta 'Fràgil' ben visible i, zas!, volar dins
les entranyes d'un Airbus A305, destí: arronsament general
d'espatlles.
ais...
Enfilada dalt de la tarima, amb una pissarra engargotada d'equacions, la
vida et fa una Master Class impecable; tota una càtedra de saviesa, boca
oberta i birret inclòs, on la teoria ―a primera fila― pren apunts a un ritme vertiginós, la pràctica no s'està
d'aixecar el braç dels dubtes, i l'alumne més brillant i aplicat sospira, ais...,
per matricular-se de nou.
enflaixat
El Sr. Tinc és un home de modalitat passiva, de la sèrie 'veure-les venir'
i de relacions socials prescindibles. El típic personatge d'àlbum familiar de
fotografia borrosa: el de la tercera fila per l'esquerra, amb els ulls
enflaixats, l'expressió peruana ―llegeixi's: no saber mai en quina part de món tens els peus― i que, Lluíiiiiiiiiiis!, somriu amb la millor de les
ganyotes possibles.
tristesa dixit
Em
truca la tristesa. Que d'avui en vuit vindrà. Que ara fa temps que
no sap res de mi i tal, i que això no pot ser i bla. Que com em va
tot, que què tal la família i que, sobretot-sobretot-sobretot, el
dia de la cita no faci compliments (tristesa dixit.)
grrrrrr...
I
ara és quan la musa de cames infinites, 90-60-90 d'arguments i una
melena de color ros genètic, passa el braç per
l'espatlla del Sr. Tinc ―barra
de bar, güisqui en mà―
i a cau d'orella (grrrrrr...) li xiuxiueja els secrets infal·libles per
tenir un blog de talla extra-planetària, fama inter-galàctica i
originalitat mega-universal.
De convenis i tal
Per fi, l'ànima i el meu cos han signat un conveni de col·laboració: plas,
plas, plas. Establerta una línia conjunta de treball, la comissió mixta ―formada per tres representants fisiològics i dos
d'espirituals― es reunirà un cop al mes per tal d'elaborar un informe exhaustiu i examinar
si el titular de la conducta, és a dir: jo, segueix tots i cadascun dels punts
de l'acord assolit.
:-)
Truco al Servei d'Optimisme Respon, 24 h., 0'28 cèntims/min.: una peça de
la felicitat em va suelta i fa un clonc-clonc-clonc molest. Per sort, la
garantia ―vigent― vindrà a domicili i sense despeses extres m'instal·larà el recanvi corresponent.
I-m@ils
I
nye-nye-nye als i-m@ils que, F5, se m'actualitzen a la bandeja
d'entrada a tantes KB la cosa i m'aconsellen ―amb
Times New Roman teclejada amb afonia inquietant―
que per raons de salut internàutica el Sr. Tinc agafi posts i
maletes i foti el camp de Can Blogger, au: amb un parell de clicks,
sí senyor!
Sogrejar
Busco
un catador de vides de confiança que, com els grans someliers,
t'aboqui la teva en una copa, l'ensumi amb narius d'alta precisió,
amb un parell de cops suaus i circulars en sospesi la densitat i
l'aroma i, a contra llum, analitzi les tonalitats i els sabors; ah!,
i a poder ser, i després de paladejar-la una estona per la punta de
la llengua, no t'asseguri que li falten més hores de celler o que,
desgràcia de desgràcies, sogregi per tots els cantons líquids
possibles.
Tampoc-tampoc
El meu mestre emocional es jubila. L'edat, que no perdona. M'allarga la
targeta d'un professional i m'aconsella que hi truqui, que em despenjaran amb
confiança. Somriu, encaixem l'adéu i dues llagrimetes li llisquen galta avall. I
mentre enfilo l'acord assolit els honoraris se m'acosten i, a cau d'orella, se
sinceren: tampoc-tampoc no era tant bo...
'90
Vaig debutar en l'existència un quinze d'abril de fa uns quants deixem-ho
córrer. Era un dia rúfol, corria el '90 i em van fer sortir del banquillu
amb el dorsal núm. suplent, tàctica: perdre el temps pel món i caure en fora de
joc constant.
Norma 34
Desempolso
la norma 34 de quan era petit que diu que, algun dia, respiraré per
sota l'aigua, caminaré per l'aire, faré surar els objectes a cop de
parpella i voluntat, i la gent xerrarà hisseodafruidirià: una
llengua selecta i minoritària, originària del nord-est de la
imaginació, que s'aprèn per generació espontània i fa parlar tots
els colors.
Amb D.O.
No és cap secret, que el Sr. Tinc quan cau ho fa més enllà de la patacada.
Que no és un simple pim, croc i/o pataplaf d'estar per casa. Que parlem
d'hòsties amb D.O.: amb una teoria de pes i una estètica que les avala. Un
caure a plom i a discreció, amb la mà al front, la figura desmaiant-se i els
cinc sentits fora cos i contemplant la trompada amb un no per cap, els braços
plegats i les celles arquejades.
Així de SEUR
I m'he finiquitat, així de clar i
de SEUR: segell, paquet i bústia; amb destinació les Illes Seychelles, platja
paradisíaca núm. 7, tercera palmera a l'esquerra, sisena filera de crancs i a 5
min. de les petxines adossades.
Cafè amb llet
Segons efemèride inventada, avui és el Dia de l'Alliberació Personal. Així,
doncs, m'aixeco fent un parell de palmadetes, i un sol radiant se situa al mig
de l'humor. Peto els dits, i un exèrcit digilent de còfies m'escombra els
problemes. I mentre suco les poques ganes d'esmorzar en la profunditat relativa
del cafè amb llet, obro el diari per les pàgs. centrals i llegeixo ―a tot color― la dimissió irrevocable de la mala sort (càrrecs de confiança inclosos.) I
en un atac d'originalisme contrastat, torno a emplaçar a l'amable lector/a a
l'inici del post: segons efemèride inventblablabla...
Tour
Els
dimarts viatjo al sud de la infància, classe A, bitllet d'anada i de
tornada, souvenirs
opcionals i la nostàlgia com a guia turística indiscutible, ¿Do
you speak English?
Desficció
Quan el Sr. Tinc es desficciona, surt del blog ―via pantalla― amb l'estil de l'etílic que es vol desempallegar d'un
taxi: que si ara un peu, que si ara el braç. I dret al teclat, s'espolsa els
genolls i es cala el barret ―model Humphrey Bogart―; cop d'ull a l'esquerra, es corda la gavardina fins al
coll i, direcció la realitat, enfila les tecles QWERTY amb passes de
contrastada elegància i el ratolí retallat al fons.
Racó de pensar
Cop
de fuet, zas!, i envio la pròpia imaginació al racó de pensar:
castigada fins a nou avís, au! Que s'hi estigui, arraulida i feta
una bola de por, fins que no em presenti al despatx i a primera hora
del matí un informe exhaustiu d'idees compulsades per l'enginy,
l'originalitat en persona ―hola,
què tal―
o, si ho prefereix, una bona excusa, nivell
Globus d'Or,
per la feina que em deu. I acabo, zas!, amb un altre cop de fuet.
6'3 sospirs/min.
Es busca professional de l'avorriment, preferentment en
règim d'autònom, amb capacitat de facturació fins a 75 h. (aprox.) de mans
subjectant les galtes en forma d'embut, 6'3 sospirs/min., i desenfocament
acreditat al buit més comú. Es valorarà domini visual de les musaranyes,
arronsament general d'espatlles i coneixements superiors de l'escala dels
badalls.
Vint-i-u
Posar-me
de vint-i-u botons d'absència: com qui va a una cita ineludible i
d'alt copeteo
i no hi vol assistir, però ho fa amb la millor gala possible per no
ser vist, amb elegància i distinció, miradetes afilades, copets de
colze i xiuxiueigs de fons.
Om's
Per fi el Sr. Tinc decideix fer obres a l'espai interior, entre els
ronyons, la zona hepàtica i els pulmons. Qüestió de salut espiritual: tombar
envans, aixecar parets i fer passar regateres per tenir a dins un lloc ben
condicionat pel recolliment, la meditació i demés om's. Només falta perfilar la
decoració. Que sí rotllo budista, que sí millor posar-hi mobiliari halal o potser tirem pels colors de tota
la vida: crucifix, santoral i avall.
I txau!
I va i el meu caràcter es cala el barret, enfila el passadís amb gestos
despectius i fa un gavardina, cop de porta i txau!
'Su pérdida de tiempo, gracias'
L'invent a tot color és la màquina de perdre el temps. Parlem d'una cabina unisex
i monoplaça, cosina germana de les de Telefònica; dotada d'un panell de botons,
tamboret regulable, casquet amb connexió jack-jack a l'endoll d'evasió i tiquet
al final de cada sessió conforme s'ha perdut el temps d'una forma segura, legal
i reglable.
'Do Not Cross'
Perímetre del desastre encerclat: 'Do Not Cross', efectius policials, ambulància de fons i xafarders arraïmats. Són les 13.46 h., som al c/Tal cantonada Qual i contemplem la caiguda urbana d'un servidor, la núm. 35.289 com a bípede de psicomotricitat no tutelada, contusions de tercer grau, secció via pública, barra ridícul.
Passeu-me la filosofia
Tenir ultra-raó, i que tots els objectes m'assenteixin, que s'inaugurin
avingudes, places i carrers en nom de les meves opinions o que, fins i tot, Aristòtil, Plató & Cia. facin una declaració
conjunta d'admiració professional i subratllin que ―senyors...― no tenim més remei que posar les túniques de pensadors a disposició de la
directiva.
Anys col·laterals
El
Sr. Tinc iaieja: és llei de blog. Dos-cents i picu
de posts més tard, el teclat li repapieja, la imaginació (sempre
fidel) comença a fer mampara a l'orella quan se la crida, i l'estil
―amb
més canes,
arrugues
i Algasiv que mai―
reclama la seva quota particular de taca-taca, IMSERSO, coloms i obres
públiques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)