Quan el Sr. Tinc es desficciona, surt del blog ―via pantalla― amb l'estil de l'etílic que es vol desempallegar d'un
taxi: que si ara un peu, que si ara el braç. I dret al teclat, s'espolsa els
genolls i es cala el barret ―model Humphrey Bogart―; cop d'ull a l'esquerra, es corda la gavardina fins al
coll i, direcció la realitat, enfila les tecles QWERTY amb passes de
contrastada elegància i el ratolí retallat al fons.
La realitat ,una vegada més , supera amb elegancia a la ficció.
ResponEliminaSr. Nanis Kru: crec que aquest és, de lluny, el comentari que més somriures m'ha fet en mil·lèsimes de segon... :-)
ResponEliminael somriure, sempre elegant , es mutu. :)
Elimina