El meu mestre emocional es jubila. L'edat, que no perdona. M'allarga la
targeta d'un professional i m'aconsella que hi truqui, que em despenjaran amb
confiança. Somriu, encaixem l'adéu i dues llagrimetes li llisquen galta avall. I
mentre enfilo l'acord assolit els honoraris se m'acosten i, a cau d'orella, se
sinceren: tampoc-tampoc no era tant bo...
Ni heu deixat el periode del dol! A més, quan hom plega rep homenatges, oi? O li fan homenatges per a que plegui??
ResponEliminaSr. Josep: quan plegui, sempre!
ResponElimina