Seguint la tècnica ancestral dels esquimals, el Sr. Tinc fa un forat a l'agenda, clava el cul en una cadireta de paciència plegable, suca la canya de pescar bons dies ―xof!― i espera que mitja dotzena de somriures piquin en aquestes aigües remogudes d'inicis de febrer.
Així de click
Per enfocar bé la realitat cal una màquina de retratar olors. Així de click. Si la càmera és d’objectiu bifocal, té el flaix automàtic o disposa d’un trípode opcional, això és secundari. Les flaires s'han d'enquadrar, i caldria poder obrir l'àlbum de les pituïtàries nostàlgiques ―pàgs. tals i quals― per veure el caretu que fa cada olor biogràfica que ens penja de la punta del nas. Remeno el bombo dels exemples, gro-gro-gro: l'olor de molsa i xiruca que, ben clenxinada i amb la camisa de llenyataire, desafia la càmera des de l'època pretèrita dels Minyons, Escoltes i Guies de bla, bla, bla; la brisa marina d'estiu d'inicis d'adolescència que, amb el somriure murri, s'escola narius amunt quan l'acne i les noies començaven a ser una obsessió fisiològica de primer ordre; o les nits de col·legues desenfocats, va, tios, passeu-me una altra birra, on el ritme hepàtic, el fum del tabac i els decibels discotequeros eren els teloners de fons d'una taja que, amb les ombreres vuitanteres i un tuf punible de barra de bar, sortia sempre moguda a la foto, en negatiu i amb dos punts vermells per ulls.
I fins aquí
I a l'habitació 517 hi entren unes ales d’àngel de vint-i-un botons, amb un fonendoscopi penjat del coll i un cop d'ull a l'historial clínic, ehem: i fins aquí la vida, senyors. I és llavors quan tots els catèters presenten la dimissió irrevocable, les pastilles fan via cap als envasos, les sondes s'agafen un dia sabàtic, l'electrocardiograma sintonitza un ritme despreocupat i els tubs serpentegen hospital enllà. I la pacient somriu els ulls: per fi ja té l'alta, i per la finestra veu el perfil d'un tros de cel blau mecànic fet de núvols patxoca, amb la cinta, les tisores i la placa a punt per inaugurar.
Disculpeu el temporal
Afirmatiu: vaig pel món carregat de molt mal temps. Fixeu-vos en la butxaca dreta dels pantalons, plena de cirrostratus inflats de tromba tropical, d'adéu perruquins i arrapeu-vos a la primera palmera de fulles esbullades que us proposi la ventada. O remeneu ara pel camal esquerre del tema: entre el sueltu i les claus trobaríem mitja dotzena de llampecs d'ús particular, alguns trons d'esfínters contrets i un parell d'huracans a l'estil EUA. I a dins l'anorac ―butxaca interior― els xàfecs amb els millors efectes especials del setè art, tantes cotes de neu a nivell zero com s'estimin oportunes, i les clàssiques calamarsades que s'entaulen pels meus decrets meteorològics, obriu els paraigües i disculpeu la previsió del temporal exposat.
I demà serà
La data és inamovible i el propòsit, clar: el Sr. Tinc, als cinquanta-i-para de comptar, plegarà ànims i trastus; això és, amb la calma del qui ja ho té tot emparaulat, fins aquí jo i tant de gust, penjarà el rètol biològic “ES TRASPASSA” ―últim badall inclòs― i, per darrer cop, música de violins dramàtics, mestre!, abaixarà la persiana de la vida amb el sorollam que fan les botigues de barri a quarts de nou del vespre, micció canina al cantu i demà serà un altre dia, tu.
Lletra de sospir
Jo ja feia zetes, i de les grosses, quan de sobte el matalàs s'ha esquinçat pel mig i una escletxa de viscolàstica m'ha succionat amb ràbia. Ahà, fa el psicòleg mentre suca la punta d'una barnilla de les ulleres al somriure murri de psicoanalista. Llavors, he començat dins del llit una caiguda tova però sense fi. Quanta estona?, em pregunta axinant els ulls freudianament, i amb el boli ben carregat d'interpretacions oníriques per gargotejar la llibreta dels traumes. Pffffff, m'encongeixo d'espatlles: només sé que, en ple descens nocturn, he canviat l'esglai per la resignació quan he vist que n'hi havia per estona, que no tocava fons i que se'm feia tard i tal; i va i el tio es fot a clapar, anota el psicòleg amb lletra de sospir.
Disturbi casolà
Via telf. encarrego una revolució personalitzada, servei a domicili, si no en queda satisfet li retornem els diners. Menú del flyer en mà, trio els crits, les pancartes i les consignes pertinents, els megàfons de rigor i les rastes d'oferta i, en poc menys de mitja hora, ja tinc tota una protesta, ei!, els de les cassoles van aquí, les banderes cap allà, acampant pel bo i ample de casa: des del rebedor al w.c passant pel quartu dels mals endreços fins al balcó. Un d'2x1 d'indigni's vostè mateix sense renunciar a l'atrezzo ideològic de qualsevol aldarull contemporani i, oju!, sense moure's dels límits encoixinats del sofà; i ah!, de regal l'escarxofa a peu de disturbi casolà i la típica dissolució expeditiva a cop de Mosso d'Esquadra.
I xac!
Doncs som-hi: AQUÍ, AQUÍ i AQUÍ. Tres còpies, encaixades de mans i la satisfacció de la Junta General d'Accionistes del blog que, havanus en mà, encerclen una taula rodona de fusta de decisions. I un any més, el Sr. Tinc Molt Mal Caure firma la pròrroga laboral aprovada en època de crisi i establerta pel Sindicat de Personatges Internàutics, secció lletra petita, apartat passeu-me la lupa: increment fins a un 25% de les patacades on-line, congelació parcial de la inventiva i tisorades indiscriminades en matèria d'inspiració, qüestions d'estil, temàtica d'humor i xac!.
Flos-flos
Amb la soltura dels bàrmans més sofisticats, sacsejo en la coctelera de l'any els 365 dies que tot just acabem d'encetar, flos-flos-flos-flos. I així, per simple gust temporal, lleugerament carregat i presentat amb dos ditets d'escuma (el pinxo d'oliva és opcional), em puc fer servir un dl. de maig de quarts de tres de la tarda o, si les exigències del paladar així ho requereixen, una nit d'estiu amb quatre gotetes de tedi i mig rajolí de xafogor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)