Amb la soltura dels bàrmans més sofisticats, sacsejo en la coctelera de l'any els 365 dies que tot just acabem d'encetar, flos-flos-flos-flos. I així, per simple gust temporal, lleugerament carregat i presentat amb dos ditets d'escuma (el pinxo d'oliva és opcional), em puc fer servir un dl. de maig de quarts de tres de la tarda o, si les exigències del paladar així ho requereixen, una nit d'estiu amb quatre gotetes de tedi i mig rajolí de xafogor.
Sacsejat però no barrejat, eh?
ResponEliminame'n serveix un? el pinxo d'oliva és indispensable.
ResponEliminaPosats a demanar millor un divendres de primavera, cap a quarts de quatre, amb un pessic de sol i un raig ben generós de cap de setmana. O un sacsejat de matí d'estiu ben carregat de vacances...
ResponEliminaJo m'apunto al del Joan, amb ulleres de sol i un cafè carregadet...
ResponEliminaSr. Porquet: exacte!
ResponEliminaSrta. Camaleó: tingui, tingui!
Sr. Joan: ben trobat!
Srta. Cantireta: ben trobat! (II part)