I fins aquí

I a l'habitació 517 hi entren unes ales d’àngel de vint-i-un botons, amb un fonendoscopi penjat del coll i un cop d'ull a l'historial clínic, ehem: i fins aquí la vida, senyors. I és llavors quan tots els catèters presenten la dimissió irrevocable, les pastilles fan via cap als envasos, les sondes s'agafen un dia sabàtic, l'electrocardiograma sintonitza un ritme despreocupat i els tubs serpentegen hospital enllà. I la pacient somriu els ulls: per fi ja té l'alta, i per la finestra veu el perfil d'un tros de cel blau mecànic fet de núvols patxoca, amb la cinta, les tisores i la placa a punt per inaugurar.