No falla: quan el Sr. Tinc està a punt d'encetar un somni d’alta resolució, de trama excel·lent i repertori immillorable, un parell de malsons esbotzen la porta del son i causen múltiples danys en el mobiliari oníric. Massa cansat per rebel·lar-s'hi, extreu del calaix de la tauleta de nit el clàssic recurs del noctàmbul putejat: escampar quatre grills d’attrezzo, clavar una tanca de fusta al mig del llit i deixar que les ovelles nocturnes saltin (amb dorsal incorporat); l’endemà, el Sr. Tinc ja tindrà temps per sacsejar les solapes de l’insomni i fer-li escombrar els desperfectes ocasionats.
Sustu amb navalla
A quarts de cinc d'un P. M. gèlid trec a passejar el pessimisme pel Park Güell: passats els primers ramats de visitants, m’assec en un banc de pedra, no beer, thank you. Amb BCN de pantalla de fons, instal·lo el projector d'ànims, i passo les diapositives dels últims desastres personals. [CLAC] Aquí, servidor rebent una mala notícia a la feina..., [CLAC] Primer pla d'una decepció amorosa intersetmanal..., [CLAC] c/Balmes amb Trav. de Gràcia: sustu amb navalla... I així, 39 [CLACS] més tard, passo l’última diapositiva just en el moment que un grup de japonesos ―amb autèntic deliri turístic― fotografia el tros de ciutat que he fet servir per aquest muntatge particular. Desendollo el projector i, mentre descarto un altre pack de cerveses il·legals, quatre ociosos aplaudeixen la sessió comentada a l'aire lliure, entre bisos i algun euro de propina.
Una bola d'hores
Un dilluns el Sr. Tinc descobreix un divendres rebregat al fons d'una de les butxaques dels texans. Mentre el desplega amb cura ―com si fos un llibre amb relleus― rumia per què devia fer una bola arrugada d'hores d’un 5è dia de la setmana. D'un en un, crida els imprevistos dels últims tres mesos per veure si en saben res, del tema. Arronsament general d'espatlles. Tip de remenar la memòria, dóna permís al trompetista d'urgències del blog perquè li bufi la frustració (notes MUOC-MUOC amb sordina) mentre tecleja un fet inaudit en el món del calendari gregorià: que el Sr. Tinc té un divendres més penjat al rebost del temps.
Color geometria
El meu món paral·lel dels dilluns al vespre s'ha espatllat. Es veu que un pistó de la junta de la culata interna del motoret m'ha fet la perla, i té mal arreglu. Sense temps per lamentar-me n'encarrego un altre, que m'instal·len en menys de cinc hores. Amb una lija de gra fort poleixen els cantus dels m2 paral·lels acabats de desprecintar. Coordenades per aquí, vectors per allà, trio el parquet mentre pinten les parets de color geometria. Com que el pressupost se'm dispara, retallo en tema logística: quatre rodetes de goma, amb nansa i cordill seran suficients per desplaçar la meva nova dimensió d'estar per casa. Acabat el muntatge, pago trinco-trinco i endreço, nyigo-nyigo, el meu nou món paral·lel al quartu de les coses que faig els dilluns al vespre.
Trauma de rellotgeria
Quan entro a la consulta, el lleó de la Metro-Goldwyn-Mayer badalla i el psicòleg ―crispetes en mà, ulleres 3D― m'explica per què vaig amb el traje d'agent 007. Avui la teràpia seguirà un model experimental de thriller psicològic. Tot i les meves protestes cinematogràfiques, ja sóc enmig d’una banda sonora derrapant l’autoestima en plena sessió, i intentant despistar les obsessions que volen fer-se'm la pell. Aviat m’estomaco amb complexos d’inferioritat de metru noranta; obro caixes fortes plenes de frustracions, instal·lo micros a les solapes de les fòbies i sedueixo ―fent ús del manual bàsic de l’espia― els fracassos femenins més sonats. I quan només queden 13 segons per acabar la teràpia, ...12, ...11, ...10, (me n’adono que haig de desactivar...) ...9, ...8, ...7, (merda!) ...6, ...5, ...4, (un trauma de rellotgeria...) ...3, ...2, ...1, (tallo el cable vermell i...) L’última imatge gravada a la retina: el nom d’un tal Èdip parpellejant en el comptador de la bomba i una forta explosió.
Coses en V. O.
Amb un mocador xop de cloruformu segresto el remordiment estrella del mes. Dos dies més tard, a tres quarts de cinc d'un paisatge homologat per la Unió Europea, espero un jeep amb matrícula pixelada. L’intercanvi de mercaderia es fa sota la supervisió bucòlica d’un estol d’ocells, que travessa el cel blau d’aquest post. Punt i final a l'acord, somric pel negoci que rodola pel maleteru, lligat de mans i peus: un penediment inofensiu i d'origen guiri (moneda de canvi del meu) que només podrà retreure’m coses en V.O. (això si li trec l'esparadrap de la boca, és clar...)
Enviat especial
El nostre corresponsal del blog ens informa dels últims disturbis neuronals produïts al còrtex cerebral del Sr. Tinc. Les principals vies d’accés al sentit comú han quedat tallades a causa de greus enfrontaments entre Integristes del Present (IP) i Partidaris del Règim Nostàlgic (PRN). Tot i les patrulles de neurotransmissors blindats, no s’ha pogut evitar un nombre considerable de saquejos encefàlics. La memòria ―declarada zona catastròfica― està aïllada de qualsevol ajuda exterior: escassegen les idees, i molts records fugen cap a la perifèria de l’inconscient. El caos, el desconcert i la por s’han apoderat dels principals lòbuls cerebrals. Tornem la connexió als estudis centrals.
Súper Sr. Tinc
De tant en tant el Sr. Tinc ingressa al món del còmic, gènere ZAS!, BOOM!, CRASH!, N.Y. City. Amb sis vinyetes de confiança el nostre súper heroi ―cabina telefònica, calçotets per enfilar― confessa que: a) els seus súper poders són llogats, b) té prohibit volar per prescripció facultativa, i c) només pot admetre catàstrofes mundials de mitja jornada per temes de conciliació familiar. Arribats aquí, col·locarem l'efecte visual del núvol de pols: ja sé sap, l'amor propi, 5th Avenue avall... Capa flàccida, mans a les butxaques, mentre tris-tras va cap al THE END de la historieta, el Súper Sr. Tinc li retreu a la ciència ficció que: a) no li hagi traçat uns bíceps amb rotring de punta gruixuda per esbandir els enemics amb elegància, b) no pugui omplir els globus dels diàlegs amb frases lapidàries, i c) hagi de tirar de biodramines si vol festejar aèriament ―i sense perill de rujamenta― a l'admiradora de torn. Ah! i que calgui portar la disfressa de treball a la tintoreria cada 15 dies perquè li fa boles. (Els llamps i trons voltant pel cap del Sr. Tinc són gentilesa del dibuixant.)
Sort a tres bandes
D'aquest any zodiacal no passa que m'enfili al sistema solar i, amb l'habilitat dels professionals del billar, faci carambola amb les conjuncions planetàries que s'han aliniat en contra el meu destí, temporada 2011/2012. Amb un tacu d'alta precisió ―d'1,40 cm. de llarg, fusta d'última generació― pico en curt Júpiter, que rebota contra la banda dreta de l'Univers i envia Saturn (anella inclosa) al mig del tauler de joc; amb Urà a tir, rubrico un efecte magistral: gardela a Plutó, que rodola per l'entapissat astronòmic, colpeja Mart i ―de retruc― fa caure la bola del meu signe astral pel forat de la bona sort. I tot això, senyors, amb només cinc tocs, sense guix a la punta del pal i mitja dotzena d'extraterrestres aplaudint amb olés! la meva punteria còsmica.
Nou contracte
Reunit el primer consell anual de redacció del blog i aprovats els números estel·lars de l'exercici anterior ―54 posts, 291 comentaris, 30 seguidors―, s'acorda prorrogar un any més el contracte de ficció en règim d'inventiva comuna al Sr. Tinc Molt Mal Caure, núm. af. de la s.s. 09 13057796 51, que en la categoria de personatge cibernètic continuarà prestant els seus serveis amb les condicions salarials establertes en les clàusules [2.b] i [3.a]. I perquè quedi constància de l'ampliació laboral es procedeix a l'oficialització de les signatures de l'acord: a) la d'un membre del consell de redacció (gargot AQUÍ, AQUÍ i AQUÍ), b) la del treballador, Sr. Tinc, (firma AQUÍ, AQUÍ i AQUÍ) i c) la d'un representant dels màxims accionistes de la bitàcola (vist-i-plau AQUÍ, AQUÍ i AQUÍ). Encaixades de mans, flaixos, primeres declaracions i torn de preguntes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)