Per l'espatlla

Em truca el meu karma i em diu que es jubila. Que li sap molt greu i tal, però té la decisió ben subjecta a l'auricular: ho deixa estar, tu. Que sí, que són molts anys; i que també, que sóc un bon client, però l'edat empeny, els fills ja s'acampen i els quatre estalvis que té demanen ser gastats. Que no és res personal, que simplement el currículum ja no té més ganes ni pàgines i que, estigui tranquil, farà un parell de trucades perquè la sort em tusti l'espatlla sovint.

Frontispici, escarpa i martell

Passeu-me un frontispici, una escarpa i un martell, que m'esculpeixo a sobre: la ignorància (toc, toc, toc) és la millor tinta per escriure (clac, clac i clac). Apa, aquí deixo la sentència per a l'ús i gaudi aliè, i politja va l'enfilo fins a la capçalera del blog, on la col·loco entre dues columnes jòniques de capitells intel·lectuals, acabats de color marbre acadèmic, mentre la posteritat s'ho mira des de sota amb el casc de gairell ―model grecoromà― els plànols sota l'aixella i túnica de paleta.

Tres nervis enllà

Estiro les cames per dins: xino-xano, mans nuades a l'esquena, esòfag avall. Un passeig d'introspecció aguda per badar. Que si els pulmons manxen a un ritme plausible, guaita quin pàncrees més formós, m'arribo fins al fetge i giro cua. I, tris-tras, vaig fent per les artèries principals, tombant per venes i capil·lars, enfilant conductes i torçant per músculs fins que, tres nervis més enllà, em perdo endins del propi cos.

La vida

Ah!, la vida... La vida s'hauria de poder adquirir per fascicles, rotllo col·leccionable del quiosc, temporada depressió post-vacacional: doni'm l'edat adulta (de regal: tres fills i un parell de divorcis), per la setmana que ve guardi'm els millors anys de la meva infantesa, o ¿quan tindrà el núm. de la tercera edat, especial: munti la pròpia dentadura en tres passos i un somriure, o no es deixi escapar les pròstates més resistents de la història universal de les bufetes?

Per si adéu

Nens: quan servidor faci cloc, txau i a l'altre barri, voldrà ser enterrat virtualment en el cementiri de blogs, agafeu la nacional http fins a la tres ves dobles, i gireu pel primer trencant punt com que trobeu a l'esquerra. Un cop allà, i sota un cel blau pixelat, un sol de rigorós salva-pantalles i un parell de dropboxs, vull que em donin el doble-clic definitiu: tot plegat parlem d'una cerimònia ràpida i molt on-line, on qui vulgui que es descarregui algun arxiu en memòria meva, a qui li abelleixi llegir actualitzacions que ho faci i qui prefereixi estirar els bits pels nínxols del costat que no se n'estigui. Afegiu-hi un violinista tocant la melodia Windows, simfonia XP i en versió cerrando sesión, i ja ho tindríem, tu.

Esbratxín

I de cop i volta, esbratxín: una paraula desconeguda que, sense avís ni permís, s'ha colat a casa i, com qui no vol la cosa, fa vida entre nosaltres, plat a taula i llit al fons. Una intrusa filològica que viu al marge de la llei ortogràfica, que està en busca i captura pel DIEC i que, múrria, somriu d'ironia quan de cua d'ull ens enxampa intentant pronunciar-la amb accent enigmàtic.

Tristeja

Sempre que el Sr. Tinc tristeja, ho fa decidit i per avançat. Coses del cervell, que el té quiromàntic, pessimista i previsor, oséase: que amb passió de col·leccionista infatigable, recopila tots els futurs mals rotllos i els classifica en la secció de disgustos emocionals de grau set, apartat: sospirs, llàgrimes i mocadors.

Acció!

Silenci, claqueta i..., acció!, que els dimarts sóc una ficció. M'agafo el dia cel·lulòidic, m'escric un guió hollywoodià, contracto a una dotzena i mitja d'extres i tiro de crèdits, de decorats i de plató.

Ns/Nc

Ordenem els números, senyors: un estudi demoscòpic recent em fa saber que prop d'un 57 i mig % de les cèl·lules mare del meu cos, estan satisfetes o molt satisfetes amb la salut que les representa; un 20% dels globus vermells donen un aprovat suficient al xequeig mèdic habitual, i el 8% de mitocondris enquestats creuen que hauria de tirar més sovint d'estetoscopis, píndoles i digui trenta-tres. La resta de teixits, músculs i òrgans preguntats s'han enfilat fins a les espatlles i les han arronsat, emulant el gest típic dels Ns/Nc.

El Sr. Tinc és

Per aquest ordre, el Sr. Tinc és tardòfil, ploviofílic i caducifòlic. De fet, de tenir estudis, s'hauria fet meteoròleg reaccionari, dels de l'escola isobàrica de fot-li trons i vinga llamps, secció: dóna'm un tros de cel que hi esbossaré tota la gamma de grisos estratosfèricament possibles, passeu-me la paleta de ruixats i de núvols i servim-ho tot amb un ventet d'inicis de tardor.