Passeu-me
un frontispici, una escarpa i un martell, que m'esculpeixo a sobre:
la ignorància (toc, toc, toc) és la millor tinta per escriure
(clac, clac i clac). Apa, aquí deixo la sentència per a l'ús i
gaudi aliè, i politja va l'enfilo fins a la capçalera del blog, on
la col·loco entre dues columnes jòniques de capitells
intel·lectuals, acabats de color marbre acadèmic, mentre la
posteritat s'ho mira des de sota amb el casc de gairell ―model
grecoromà―
els plànols sota l'aixella i túnica de paleta.
molt bo!
ResponEliminasi ho hagues escrit en tost d´esculpir-ho ...clar ho ignorava.
ResponEliminaAvui en dia s´escriu molt desde l´ignorància .Em deman si es un requisit.
Srta. Jomateixa: gràcies, però no n'hi ha per tant :-)
ResponEliminaSr. Nanis Kru: sí, la ignorància és la meva amiga invisible des de ben menut!
Jo ignoro que hi ha gent que m'ignora. Per tant, hauríem de ser feliços cadascú en la seva bombolla, oi? O no.
ResponEliminaGràcies per passar per casa. Petons.
Srta. Cantireta: mentre si ho escrius i no ho ignores... ;-)
ResponElimina