Nebuloses en mà

M'enfundo l'escafandre sideral i, a cop de cinta i tisores, inauguro un univers personal de tres llunes, satèl·lits en forma de centrifugadora i mitja dotzena de planetes estàndards. Per manca de pressupost, però, no puc endollar un sistema solar d'alt voltatge; els forats negres ―tots d'importació― queden a mig desembalar i, catàleg de nebuloses en mà, dubto dels colors còsmics que combinen millor amb el fons d'aquest espai particular i exterior.

Matriuskes

Una de nines matriuskes, i que el Sr. Tinc tingui un altre Sr. Tinc a dins per desenroscar-lo quan vinguin maldades, froc-froc, col·locar-lo a primera línia de maldecap i, passat el moment aspirina (FX d'aigua efervescent), poder-lo tornar a desar.

Ego i jo

Cara a cara entre el meu ego i jo. Acordem els paràmetres d'una convivència sana i adulta, una repartició professional més equitativa ―aquesta part del cervell per tu, aquesta altra per mi― i el rebuig explícit i contundent a qualsevol intromissió bipolar. Foto, encaixada i somriures, i cadascú per on l'enfila.

Pfff

Exigeixo el Dia Mundial Sense Vocabulari: 24 h. ininterrompudes d'onomatopeies, on les paraules puguin desfilar lliures de dicció i tothom conversi amb un simple cop d'ull.

Anar repartint

I ja els tornem a tenir aquí: a l'esquerra del blog, amb un pes ploma tirant a sílfide, uns guants de boxa ben balders i les boletes dels genolls espetegant de cangueli major, el Sr. Tinc: subcampió regional de la 3a divisió d'hòsties pugilístiques, categoria d'ulls a la funerala, pòmuls trencats i blaus a granel; i a la dreta del ring ―i enmig d'una cridòria rebenta-sonotones― la tristesa i els seus bíceps: campiona universal amb un joc elèctric de cames, especialista en ganxos, directes i kaos a l'estil Bud Spencer&Terence Hill, i propietària indiscutible del cinturó d'or des de 1983 i anar repartint.

Coutxing

I va i m'ofereixen els serveis d'un coach espiritual: d'aquells que, a tant/l'h., et fan fer estiraments transcendentals com Déu mana, t'ensenyen a respirar budísticament o, emulant les models d'alta passarel·la i taló, t'alliçonen sobre com has de caminar per la vida: mans als malucs, barbeta al cel i passos estoics.

I posats a pensar

L'ideal mental del Sr. Tinc: desenroscar-se la pròpia testa, desar-la a l'estil bust damunt la lleixa de les preocupacions ―tercer prestatge a la dreta―, i col·locar-se'n una altra de perfil cani, on l'eco i el no-res juguin al frontó entre les parets d'un crani cosit de pírcings i del diàmetre de la ignorància.

Internet avall

Tenir el blog com el salpicaderu d'un Seat Panda hauria de ser tipificat pel Codi Penal del Mal Gust. Perdoneu, però algú ho havia de dir... (Polònia dixit.). Ja és hora de posar-nos seriosament estètics, i que algun Organisme Cibernètic Competent ens empari de tanta decoració gratuïta que, amb total impunitat, penja a banda i banda de les bitàcoles personals. Parlo de la faramalla indiscriminada 2.0 en forma de gadgets estúpids, dibuixets punibles i logos horteres que, d'un cop sec, empenyen l'estètica internet avall. La solució: targeta vermella directa, expulsió de la catosfera i suspensió indefinida per tots els qui tenen el blog com el pitram de la Castafiore, això és: ple de joies al límit de l'escot però que no valen ni un duro.

Núvols aparcats

I com mana la ficció, avui toca ronda celestial. Despenjo les ales, model querubí B-36, de color blanc-lleixiu, i m'enfilo cel amunt fins que la ciutat és una xinxeta. L'aire, recte i ben asfaltat, té uns vorals generosos i les línies acabades de pintar; hi ha quatre núvols en doble fila, una circulació fluïda en tot l'horitzó i alguna retenció sense importància a l'entrada nord-est del blau elèctric, sortida estratosfera.

Badall i tres tedis

Ho teclejo a càmera lenta perquè quedi clar: n-o-s-ó-c-n-i-n-g-ú. Aquesta confessió va dedicada a tots els qui heu tret la curiositat per la safata d'entrada del gmail i, escurant-vos la gola i la vergonya, heu preguntat per la vida d'un servidor, capítol: 'Qui és, el Sr. Tinc?'. Només puc atribuir aquest sobtat interès per la meva biografia de badall i tres tedis a l'aliniació insòlita d'uns planetes xafarders, o a la poca feina que diuen les estadístiques, passeu-me les llistes de l'INEM. Sigui com vulgui, us emplaço al requadre de la banda dreta del blog, apartat 'Sobre jo': em continuo vestint amb la mateixa i idèntica definició. I pels paparazzis cibernètics al límit de la psicopatologia més aguda, només una dada objectiva: la xifra per una instantània meva té una cua de (mínim!) cinc zeros, i tan li fot si és en euros, iens o dolars, o si s'estampa en un xec o al fons d'un maletí.