I va i m'ofereixen els serveis d'un coach
espiritual: d'aquells que, a tant/l'h., et fan fer estiraments transcendentals
com Déu mana, t'ensenyen a respirar budísticament o, emulant les models d'alta
passarel·la i taló, t'alliçonen sobre com has de caminar per la vida: mans als
malucs, barbeta al cel i passos estoics.
I no us oblideu, sr. Tinc, de dur l'esquena ben recta, que llavors encara necessitarem un osteòpata espiritual.
ResponEliminallàstima que no fos una.....llavors si et pot ensenyar.
ResponEliminaVigili amb els estiraments i les posturetes, que n'hi -ai!- de perilloses.
ResponEliminaSi vol entrar a pas marcial, li deixo la meva classe per a que practiqui... compte amb les ç, i les l·l, que són guerreres ;D
ResponEliminaSr. Porquet: un osteopata espiritual és lo més bo que he sentit teclejar últimament!
ResponEliminaSr. Gasull: a vostè el perd el gènere/u
Srta. Xicarandana: contractures per estar en pau amb un mateix, crec que se'n diu...
Srta. Cantireta: :-D
Coutxing? a mi ningú em dirà com haig de fer res!
ResponEliminaSr. Pons007: espero que no l'atrapi mai el coutxing amb les defenses baixes!
ResponElimina