M'enfundo l'escafandre sideral i, a cop de cinta i tisores, inauguro un
univers personal de tres llunes, satèl·lits en forma de centrifugadora i mitja
dotzena de planetes estàndards. Per manca de pressupost, però, no puc endollar
un sistema solar d'alt voltatge; els forats negres ―tots d'importació― queden a mig desembalar i, catàleg de nebuloses en mà,
dubto dels colors còsmics que combinen millor amb el fons
d'aquest espai particular i exterior.
Hi ha gent que sap manipular els comptadors.......ho dic perquè faria molta patxoca amb el sistema solar a plé rendiment....
ResponEliminaSr. Tinc vagi amb compte... que entre bipolaritats que no es toquen, matriuskes sortint sense avisar i nebuloses no acabi amb un tunel estil stargate, sense porter controlant l'entrada i la sortida de transeunts! Bon viatge sideral
ResponEliminaSr. Joan: si em passa el contacte li agraïré profundament :-)
ResponEliminaSrta. Xisti: si, miri, és la radiografia de la meva vida :-)