[tinc molt mal caure]
Esbratxín
I de cop i volta, esbratxín: una paraula desconeguda que, sense avís ni
permís, s'ha colat a casa i, com qui no vol la cosa, fa vida entre nosaltres,
plat a taula i llit al fons. Una intrusa filològica que viu al marge de la llei
ortogràfica, que està en busca i captura pel DIEC i que, múrria, somriu d'ironia quan de cua d'ull ens enxampa intentant
pronunciar-la amb accent enigmàtic.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Interesant. I quin significat li donau o intuiu que pugui tenir ?.
ResponEliminasalut ,investigacií i filologia.
Potser l´etimològia serià una bona pista per mor d´esbrinar-ho?.
Dubtos m´ha deixat.
Si, jo també tinc el dubte de què significa, si és que significa algo... A mi em sona millor sense accent que amb ell jeje
ResponEliminaSr. Nanis Kru: miri que li hopregunto, però erre que erre, la paraula no diu ni mu.
ResponEliminaSrta. Irene: no foti! si ara li trec l'accent potser em farà una cara nova! ;-)
Miri , aquia menorca deim ESBRUFAR ( quan tens alguna cosa a la boca , menjar o beguda i de cop t´agafa tos i esbrufes ) i mesclat amb ATXIM ( de refredat.salut,gracies ,de res ) potser hem podriem treure etimologicamnet el significat .provis de emprar el mot en alguna frase .
ResponEliminasalute .ës que els mots rarus m´entusiasmen . ;)
Sr. Nanis Kru: bona apreciació! ;-)
ResponEliminai té significat o es una paraula buida?
ResponEliminaSr. pons007: el DIEC la busca, alguna cosa deu ser, no?
ResponEliminaSí senyor, innovació lèxica. I, si pot ser, per generació espontània, autoregulada i a traïció.
ResponEliminaI l'autocita de rigor: http://descans.blogspot.com/2011/03/moorphels-i-zubinajos.html
Sr. Josep: interessant, l'auto-cita de rigor...
ResponEliminaAHH!! Esbravada amb espadachin, potser? ;) O amb txin-txin (alcohol, vaja)?
ResponElimina