Quan entro a la consulta, el lleó de la Metro-Goldwyn-Mayer badalla i el psicòleg ―crispetes en mà, ulleres 3D― m'explica per què vaig amb el traje d'agent 007. Avui la teràpia seguirà un model experimental de thriller psicològic. Tot i les meves protestes cinematogràfiques, ja sóc enmig d’una banda sonora derrapant l’autoestima en plena sessió, i intentant despistar les obsessions que volen fer-se'm la pell. Aviat m’estomaco amb complexos d’inferioritat de metru noranta; obro caixes fortes plenes de frustracions, instal·lo micros a les solapes de les fòbies i sedueixo ―fent ús del manual bàsic de l’espia― els fracassos femenins més sonats. I quan només queden 13 segons per acabar la teràpia, ...12, ...11, ...10, (me n’adono que haig de desactivar...) ...9, ...8, ...7, (merda!) ...6, ...5, ...4, (un trauma de rellotgeria...) ...3, ...2, ...1, (tallo el cable vermell i...) L’última imatge gravada a la retina: el nom d’un tal Èdip parpellejant en el comptador de la bomba i una forta explosió.
mmm si que hi ha coses que ens esclaten als nassos sense adonar-nos... be és un despertar com qualsevol altre no?
ResponEliminaLes teves teràpies no acaben d'anar mai bé, em temo...
ResponEliminaCaure i recaure...i tots nosaltres mirant...un poc cinematogràfic tot, certament...
ResponEliminaEi, però a les pelis el protagonista sempre surt més o menys sa i estalvi, almenys físicament. Pensa que és una cosa més a explicar, aquesta ferida de guerra - sobretot, fes-ho a la barra d'un bon bar, bevent un martini, barrejat no agitat.
ResponEliminani els traumes afecten en 007, que sempre sobreviu, clenxa pentinada i vestit impol·lut, fins a la propera pel·lícula :)
ResponEliminaBon post, molt! A veure, una solució: aturada de temps o rebobina l'escena tooooooota l'estona, eh? Repeat, STOP, repeat, STOP i així tot el dia. Impossible que exploti res. Fácil. Entra molts cops i no acabis de sortir mai.
ResponElimina:)
El blau, s'ha de tallar el blau....Bé, són 200€ i fins la propera sessió. La senyoreta de la recepció l'atendrà. el meu terapeuta argentí dixit
ResponEliminaSrta Tiquismiquis: hi ha despertar que fan mal...
ResponEliminaSr Xexu: el que no acaba d'anar bé és la meva vida
Srta Vida: vagi dues bosses de crispetes a la seva salut!
Srta Tarambana: li agraeixo el comentari i la convido a una ronda!
Srta Anna: sempre ha de caure algú, 007 o no 007
Srta Mortadel·la: me l'apunto per a la propera vegada ; )
Sr Alyebard: li confessaré una cosa ara que ningú no ens veu: el 007 de dalt, el del post, és daltònic...
per patir "només" d'estima no sembla pas q manegi el manual bàsic. tanta tensió a contrarellotge suma annex extra al seu manual (com a mínim!)
ResponEliminaSrta Color Camaleó: té raó, té raó (com a mínim!)
ResponElimina