Un dilluns el Sr. Tinc descobreix un divendres rebregat al fons d'una de les butxaques dels texans. Mentre el desplega amb cura ―com si fos un llibre amb relleus― rumia per què devia fer una bola arrugada d'hores d’un 5è dia de la setmana. D'un en un, crida els imprevistos dels últims tres mesos per veure si en saben res, del tema. Arronsament general d'espatlles. Tip de remenar la memòria, dóna permís al trompetista d'urgències del blog perquè li bufi la frustració (notes MUOC-MUOC amb sordina) mentre tecleja un fet inaudit en el món del calendari gregorià: que el Sr. Tinc té un divendres més penjat al rebost del temps.
Sobretot pengi'l de cap per avall, que sempre s'asseca millor, i vigili amb les mosques. Suposo que el tindrà just al costat dels pots de conserves de records, tapats amb tela de quadres blanc i vermell i ben agafats amb una goma de pollastre.
ResponEliminaprova a ficar els texans a la rentadora amb la bola dins de la butxaca: se t'encongirà el divendres! (només fer-ho en cas que el divendres en qüestió sigui laborable)
ResponEliminadoncs aquesta setmana també té tres dijous. i no els puc penjar com botifarres al rebost del temps. però almenys jo tinc un bon caure :)
ResponEliminaNomés li puc recomanar això "I don't care if Monday's blue
ResponEliminaTuesday's gray and Wednesday too
Thursday I don't care about you
It's Friday, I'm in love
Monday you can fall apart
Tuesday, Wednesday break my heart
Oh, Thursday doesn't even start
It's Friday I'm in love
Saturday, wait
And Sunday always comes too late
But Friday, never hesitate..."
Sempre va be tenir un divendres de més, ara només cal que trobi l'escletxa per on fer el salt (i caigui be siuplau)
ResponEliminajo sempre m'amagava al rebost de la casa del poble amb la caixa de colors. no sé si per amagar-me de l'àvia o pq sempre hi havia galetes de xocolata. el que sé és que si m'hi hagués trobat un paper rebregat segur que t'hagués acolorit més d'un divendres.
ResponEliminaSrta. Tarambana: penjat queda!
ResponEliminaSrta. Anna: mmm, bona idea!
Sr. Vinz: conservi el bon caure ; )
Sr. Alyebard: ; )
Srta. Tiquismiquis: intentaré no fer al meu mal nom...
Sra. Mortadel·la: moltes gràcies!
Srta Camaleó: si vols acolorir-me aquest, tu mateixa ; )
Sr.Tinc, arribo rebotat de Can Mortadel·la. M'ha fet, gràcies a déu, descobrir el seu blog.
ResponEliminaMe'n faig fan ja mateix! M'encanta com usa i revira aquesta llengua nostra.
Enhorabona!
Sr. Porquet: ara mateix l'incloc a la llista de vips del Tinc Molt Mal Caure, servei de càtering gratuït, opinions de luxe, etc... Li agraeixo els compliments ; )
ResponEliminahola, faig tard? ha dit divendres lliure? a quant va el kilo? el ven a pes o per peces?
ResponEliminaEls meus divendres també estan penjats del ganxo dels records, però els vigila la policia de la dopamina, la que diu "ep, que estar penjat del ganxo equivocat no és tan guai com sembla!" Quedem, doncs, en una plaça a l'aire lliure?
ResponEliminaPer cert, fa dies que no rebo cap comentari vostre sobre els poemes. Us agraden? Estic traduint-ne més per penjar-los properament. Visca la poesia...o no?
ResponElimina