Tampoc-tampoc

El meu mestre emocional es jubila. L'edat, que no perdona. M'allarga la targeta d'un professional i m'aconsella que hi truqui, que em despenjaran amb confiança. Somriu, encaixem l'adéu i dues llagrimetes li llisquen galta avall. I mentre enfilo l'acord assolit els honoraris se m'acosten i, a cau d'orella, se sinceren: tampoc-tampoc no era tant bo...

2 comentaris:

  1. Ni heu deixat el periode del dol! A més, quan hom plega rep homenatges, oi? O li fan homenatges per a que plegui??

    ResponElimina