Amb D.O.

No és cap secret, que el Sr. Tinc quan cau ho fa més enllà de la patacada. Que no és un simple pim, croc i/o pataplaf d'estar per casa. Que parlem d'hòsties amb D.O.: amb una teoria de pes i una estètica que les avala. Un caure a plom i a discreció, amb la mà al front, la figura desmaiant-se i els cinc sentits fora cos i contemplant la trompada amb un no per cap, els braços plegats i les celles arquejades.
Teclejat per

4 comentaris:

  1. Srta. Tiquismiquis18 de febrer del 2013, a les 20:11

    A part de la D.O. , ho te patentat? miri que qualsevol dia d'aquests, li prenen la patent i ha de pagar per deixar-se caure.

    ResponElimina
  2. Sr. Tinc18 de febrer del 2013, a les 21:14

    Srta. Tiquismiquis: miri, no hi havia caigut (permeti'm el doble joc de paraula, ehem...)

    ResponElimina
  3. cantireta25 de febrer del 2013, a les 0:53

    Jo, quan caic enrere, me trenco les ulleres, vès... I algun diftong que altre, eh?

    ResponElimina
  4. Sr. Tinc25 de febrer del 2013, a les 11:05

    Srta. Cantireta: mentre no faci trencadissa amb els pronoms febles, rai!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)