I davant d'un mirall de cos sencer, amb els braços amb nansa i fent mitja
volteta per vist-i-plauitzar el cul, el Sr. Tinc es posa aquell parèntesi que
té oblidat al fons de l'armari, un per cada camal de la vida i a joc amb el
color del seu estat d'ànim: com qui estrena modelet per aïllar-se del món uns
quants dies i vol (paradoxa al2) que tothom li clavi l'ull.
Quina puta merda d'escriure és aquesta???
ResponEliminaSr./a Anònim/a: miri, la què sé...
ResponEliminaViure entre parèntesis està bé, sempre que estigon climatitzats. L'Anònim no és elegant, ell tampoc té gàrie ideia de ré ;)
ResponEliminaSrta. Cantireta: parèntesis amb aire acondicionat..., mmm..., interessant idea. Tema anònim..., què vol que li digui: coses que passen...
ResponElimina