Trepitjo la flonjor d'una gespa inventada que, com una catifa, se'm
desplega sota els peus quan faig petar els dits, xulo de mi. Tanco els ulls i
pinto el cel del color Pantone que
més li plau a la imaginació, consentida ella. I en dies d'alta fantasia
irreversible, puc fer fer que el món aturi l'eix de rotació només aixecant una
cella, que quatre planetes amb el meu nom surin per l'amplitud infinita de
l'Univers, o que una performance d'OVNIS amenitzi l'espai exterior i
alguna hectàrea ciberespacial més; i és que, en qüestió de malabars cervellils,
servidor no s'hi posa per poc...
Això destil.la optimisme Sr. Tinc.
ResponEliminaUn bon cervell es capaç d'imaginar-se qualsevol cosa! Ara bé, per les coses reals tot es molt car...
ResponEliminaO optimisme o desig profund de marxar més enllà de l'infinit...el mateix que comparteixo?
ResponEliminaSrta. Teresa, vostè és nova per la casa, i ja veurà com, d'optimisme, se'n gasta el justet-justet ;-)
ResponEliminaSrta. Zel, crec q sintonitzem el mateix dial! :-)
Gran performance cervellil Sr Tinc. Jo em quedo amb la gespa desplegada, que ja s'acosta el bon temps i s'ha d'aprofitar al màxim...
ResponEliminaSalut!
Srta. Irene: li agraeixo el compliment, i el vist-i-plau per la gespa! :-)
ResponEliminaVaig a buscar un gintònic. La cosa promet... ;)
ResponEliminaSrta. Cantireta, que en siguin dos!
ResponElimina